Evocacions de Vicent Andrés Estellés

La pèrdua de les nostres arrels és un cas dolorós que suportem des de fa més de set segles els marjalers de vora riu. Per a tal cosa haurem d'retrotreure'ns fins abans de la reconquesta de València i situar-nos en el lluminós lloc meitat lacustre, meitat hortolà, on els seus habitants amb la peculiar Imel àrab pronunciaven el eufònica nom de Marjalena, i per aquesta circumstància en el Repartiment, apareix amb els fonemes distorsionats d'Marchiliena/Marchilienam.
Després des dels anys cinquanta del segle XX, els diferents ajuntaments de València, d'una manera o altra, han anat fent desaparèixer de la nostra entranyable barriada totes aquelles coses que eren les nostres més genuïnes senyes d'identitat, com nos deia en la dècada dels anys setanta del segle XX, Vicent Andrés Estellés, lloat poeta valencià que publicava sota l'epígraf de CAMINS, este encantador relat .
«Abans, el camí del meu poble —el meu poble és Burjassot—era, des de València, una delicia.Hi havia l` horta, l ` horta a la seu manifestació mes vivaç i procaç. Hi havia un costat i l `altre, alqueries i sèquies, i de vegades, fins i tot, barraques i parres. Hi havia una toponímia d `una familiaritat» confiança «i divertida: pense, ara com ara, a» Casa la Conilla.Pero pense, també, al Molí de l `Esperança i pense en la Parreta, am aquella traca vertiginosa de Pampols i raims.
Pel Molí de L `Esperança, per la Parreta hi havia, o hi hagué, frag-ments importants de conters i de sainets-Escalante i Blasco Ibañez. Ara no queda res. És a dir: ara, l `horta ha desaparegut, tot esta edificat. La ciutat creixi s'ho manja tot. És un fet-però ès, malgrat totes les compen-sions-, un fet trist, melancòlic. <> res».
Jo amb la meva modestíssima ploma també dic, que no queda res, dels postres arrels en el nou nomenclàtor dels carrers del nostre barri, on ha desaparegut tota aquella familiaritzada i confianzuda toponímia meitat hortolana meitat marjalenca, on et trobaves amb l'esmentada i centenària Parreta, on Blasco Ibañez (relata que anaven a menjar la paella), camins Azagador de Paterna (actualment Arquebisbe Fabián i Fuero) Campanar, Benicalap, Montanyana, (al costat de la biblioteca Joanot Martorell, en què la història diu , que existeixen reminicencias de la Via Augusta), Llíria, Burjassot, Pla de la Saidia, Camí Nou, Senda dels Bandejats, carrer Trinquet, molí Plantes, molí Serra, molí Bonvehí o Villacampa, molí de la Torreta, l`Olleria, ( Olario -Ollers, al Repartiment) la Replaceta, el pont del `Anell, el pont Nou, el Bollidor, els Menadors, barri Farol, el Barranquet, Tendetes, el Calvari i les alqueries. del ballador, de Felix, Serimomos, Pedaç , Beato, Voro el de la Barraca, Farinós, Navero, Barrinto, el Fraret, el Cabut, el Gafarró, Geroni de lloca, el Ciri, Ca Lluna, Ca Bonica, l'ermita de la Mare de Déu, el Retaule, i les cabaloses sèquies Mestalla, Rascanya, Tormos, Petra, Goleró de l `Esparança, i el naixement de les sèquies d'Algirós, Rambla, etc. Aquests són alguns dels records que ens han eliminat els nostres regidors.