Les carabasses de don Alejandro

Don Alejandro se les ha guanyades a pols, les carabasses. És que no n´ha aprovat ni una, d´assignatura. Porta molts anys repetint el mateix curs amb els mateixos resultats. Que no estudia? Que no s´aplica? Que està desmotivat? No ho sabem. Pareix ser que al seu pare, Don Francisco, li té igual. Ell sap que el bo de Don Alejandro és un xic obedient, educat, submís, correcte, cast i incompetent. Virtuts, totes elles, que a Don Francisco no li disgusten.
Don Alejandro, quan arriben dies senyalats, li regala a papà —Trages? No, trages, no— lletres de «pasodobles» dedicades al seu «bienhacer público». I amb això, i poc més, papà Francisco està content. Prou.
Altra cosa són els estudis del xic. Repassem les assignatures: Dibuix Tècnic, no hi ha manera. Sempre que li diuen que dibuixe una aula escolar dibuixa un barracó destartalat que ell diu «aula prefabricada». Veges tu, no pot aprovar. Educació per a la Ciutadania, suspén sempre. Ho confon tot amb tot l´embolic eixe de la traducció simultània. A ell li anava més aquella assignatura que es deia la Submissió del Sùbdit, en esta obtenia millors notes. El Xino Mandarín —«Xinés!». No, «Xino» queda més castís— el porta millor; és el tercer de la classe. Clar que en classe només n´hi ha tres, d´alumnes. En Lengua Castellana, veus, aprova. No perquè la domine molt, sinó perquè esta llengua ho domina tot. Ja s´ha encarregat Don Francisco que això siga així. Don Francisco en col·laboració amb algun que altre Don Jorge. Anglés —ai, l´anglés—, no n´encertà una: ell mateix es contracta els professors, els fa homenatges, se´ls lleva de damunt, els posa a fer assignatures que no dominen, no els dóna mitjans perquè facen la que dominen, els envia a fer anglés als més petits. Don Alejando així no aprén res, però el problema és que no deixa tampoc aprendre als altres alumnes, tinguen tres o dihuit anys. La carabassa en esta llengua d´Europa ha estat enorme.
Però la més cridanera ha estat la que ha collit per Valencià: espectacular, un no dir! És cert que l´assignatura és dura, especialment per als capçots com ell. Altres «dons» que l´havien estudiada abans tampoc no havien tret mai notes espectaculars. Un tal Don Cipriano es va moure entre el quatre i el cinc durant els cursos que la va estudiar; el propi papà Francisco no va passar del tres, però és que Don Alejandro no ha superat el 0,5. I sort que no se li podien posar notes negatives, perquè un -3 o -4 l´hagués pogut collir amb certa facilitat. El Valencià en les seues mans es degrada: deixa sense ensenyament en valencià a més de 90.000 xiquets tots els cursos; no garanteix la continuïtat d´estos programes de valencià en Secudària i l´ensenyament en valencià en la privada/concertada és un miracle impossible (serà pel predomini dels centres religiosos). Vaja amb Don Alejandro, porta mitja vida traent pit pel plurilingüisme i ha acabat amb cinc pelat i en monolingüisme, «Castellano, por supuesto»
Té al professorat desmoralitzat. Ja li podem pegar voltes, ni cap avall ni cap amunt, Don Alejandro no està fet per a l´Educació.
Esta és la història de les enormes carabasses setembrines de Don Alejandro. Al seu papà no sé si el disgusten. Al ciutadans i ciutadanes d´este país ens senten fatal.