Planeta dona

L´any 2000 va haver una cimera mundial, auspiciada per Nacions Unides, que va fixar, per al 2015, metes ambicioses per disminuir el retard social i econòmic d´una bona part del món. En concret, va fixar els anomenats 8 Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni: eradicar la pobresa extrema i la fam; assolir l´ensenyament primari universal; promoure la igualtat de gènere i l´autonomia de la dona; reduir la mortalitat infantil; millorar la salut materna; combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties; garantir la sostenibilitat del medi ambient; i fomentar una aliança mundial per al desenvolupament.
Tot i que el tercer objectiu es refereix explícitament a la necessitat de promoure la igualtat de gènere i l´autonomia de la dona, no és menys cert que tota la resta d´objectius poden i han de ser tractats i vistos des d´una perspectiva de gènere.
La raó n´és ben senzilla. Som conscients que el degoteig quasi diari d´assassinats de dones en societats dites civilitzades és només la punta de l´íceberg de l´enorme reticència a assumir la igualtat entre els sexes, una igualtat de drets que significa la més gran revolució de l´edat contemporània. Però és que, més enllà dels límits del món avançat, la situació és encara més patètica i degradant en la mida que s´hi pot comprovar que la pobresa i la misèria es fan i s´alimenten en bona part sobre el llom de les dones, sobre la seua cruel discriminació.
Dit d´una altra manera: si lluitar per la dignitat de la dona, com lluitar per la dignitat de tot ésser humà, és sovint heroic en qualsevol lloc del planeta, ho és molt més on la violència discriminatòria forma encara part dels valors socials hegemònics. Una visita, per curta que siga, a determinades regions del món és suficient per a adonar-se d´aquesta sòrdida realitat.
Cal aplaudir, doncs, els esforços per acostar-nos aquesta terrible problemàtica al nostre món. Aquests dies es pot vore al col·legi major Rector Peset de la Universitat de València una exposició, Planeta Mujer, propiciada per la UIMP-Valencia que, amb senzillesa narrativa, ens porta a reflexionar sobre els 8 objectius del Desenvolupament del Mil·leni des d´una perspectiva de gènere. Una exposició que s´adiu amb la serietat del treball de divulgació cultural d´aquest col·legi major.
Un projecte comisariat i realitzat per homes –Raül Reyes i Javier Rodríguez- que, amb lògica subjectivitat, permet adonar-nos amb facilitat de la terrible situació de la dona en nou regions dels cinc continents: des de l´Índia a l´Amèrica andina passant per l´Àfrica Subsahariana o els països islàmics. La plàstica d´unes fotos i d´uns textos molt treballats són un autèntic revulsiu per al visitant que l´impel·leixen a reflexionar sobre la dificultat d´albirar un món millor si no avança la revolució de la igualtat de gènere.
Sens dubte, l´educació apareix com la gran eina de canvi perquè ajuda a entendre la complexitat del món i la diversitat de situacions, esdevenint un bon antibiòtic contra el virus del conformisme social. Contribuir des de la nostra quotidianitat a fer robusta aquesta eina –i ací els universitaris en tenim una alta responsabilitat- és, potser, la millor manera d´aconseguir que l´actual Planeta Dona esdevinga el Planeta de la dignitat de la dona, de la dignitat de tots.