Polítiques «SOStemibles»

Resulta decebedor comprovar com, una vegada més, algunes paraules importants signifiquen coses radicalment diferents, segons qui les utilitza. El cas del concepte Sostenibilitat és paradigmàtic. Quan es van posar en marxa les Agendes 21 locals ens volgueren fer creure que el camí cap a la Sostenibilitat s´havia encetat i que tot era qüestió de temps, que amb paciència i bona voluntat s´anaven a corregir les previstes catàstrofes ecològiques que se´ns estaven tirant al damunt.
Des de la distància temporal, s´ha demostrat que aquestes fórmules de solució als grans problemes mediambientals han estat un miratge espectacular, si ens atenem als resultats concrets i a les transformacions de fons dutes a terme. Aquestos fòrums s´han congelat en la immensa majoria de les poblacions. En realitat, no varen arribar a complir ni una desena part de les possibles competències que tenien atribuïdes.
Comptat i debatut: una enginyosa enganyifa, que només tenia com a objectiu desactivar una iniciativa ciutadana que les institucions europees havien posat al servei popular com a reconeixement de les lluites i de la força del moviment verd i ecologista. L´efecte fagocitador sobre les Agendes 21 ha donat ales al discurs dominant (tant del PSOE com del PP), per a fer un altre salt propagandístic i apropiar-se definitivament del terme Sostenibilitat, tot buidant-lo de qualsevol significat ransformador. I si voleu, fem un repàs als discursos i als fets de dels dos partits majoritaris, en els darrers temps.
Al País Valencià hem hagut de veure com el PP –amb la complaença i el vistiplau del PSOE– ha abanderat, amb discursos de sostenibilitat, gairebé totes les seues polítiques més destructives, des de l´aprovació de desenes de PAIs, fins a l´AVE com a model de mobilitat, tot passant pel suport al cement, als camps de golf, a l´asfalt, a les grans superfícies, a l´atovó, al cotxe, al turisme de masses, etc.
Per la seua banda, el govern del PSOE trau de la txistera unes mesures econòmiques contra la crisi, que amb bombo i platerets anomenen pla Zapatero –visca el culte a la personalitat!– i qualificades també com a sostenibles, quan en realitat han estat, generalment, obres menors, en molts casos prescindibles, segons el parer de la majoria de la gent del carrer, que no es mama el dit malgrat els esforços mediàtics duts a terme.
I per acabar-ho d´adobar, apareix de bell nou Zapatero amb la seua recent i flamant economia sostenible –ara, elevada a la categoria de llei–, amb unes propostes poc diferents a les clàssiques receptes neoliberals, encara que les vulguen camuflar amb una tímida potenciació de les energies renovables –un sector econòmic que no arriba ni als mínims remots del seu potencial, ni serveix per a pal·liar la imperiosa necessitat de reduir els vergonyosos nivells de CO2, que ens situen en un dels primers llocs mundials quant fa a contaminació–. En realitat, el seu concepte de Sostenibilitat tracta de camuflar una economia que seguirà basant-se en més habitatges –ara de promoció pública– (encara que n´hi haja més de tres milions disponibles), més carreteres (encara que s´acabe amb la poca horta que queda i es menyspree el transport públic), més vehicles contaminants (encara que el canvi climàtic estiga ja minvant el gel dels pols de manera irreversible), més turisme de platja saturada (encara que no quede ni un pam de sorra per urbanitzar) ... i què?, mentre tot això ho venguen mediàticament com a sostenible, amb els seus poderosos mitjans de manipulació de masses, ja van fent. I el futur de les properes generacions venut i revenut. Ja s´apanyaran, que qui paga, mana!
Mentrestant, la sostenibilitat en majúscules, aquella que es fonamenta en la descentralització, la subsidiarietat, l´autogestió, la cooperació, la justícia social, el repartiment dels llocs de treball, la democràcia econòmica, la relocalització, la suficiència local, l´eficiència, l´estalvi, la minimització–reutilització–reciclatge de tots els residus, la contaminació zero, l´agricultura ecològica de proximitat, etc., queda relegada al menyspreu d´uns polítics, sense escrúpols, que cada dia que passa ens resulten, això sí, més «SOStemibles».