Espai públic, violència i festa

En aquesta rentrée al diari Levante-EMV, la primera intenció era, seguint el costum, raonar sobre la pluja d´autopistes que amenaça la comarca de La Ribera. Ho deixaré per a un altre moment, doncs la lectura, en aquestes mateixes pàgines, del text d´Encarna Canet («Violència i festa» 3 de setembre) m´ha fet canviar d´idea.
A propòsit de la utilització d´animals a les nostres festes «populars», Canet lliga qüestions cabdals en la vertebració cultural d´un país, com ara educació, espai públic, maltractament animal, responsabilitats polítiques i fins i tot, violència masclista.
L´espai públic dels nostres pobles, escenari de tradicions i innovacions culturals i festives tan enriquidores i joioses, empitjora a cada cop amb espectacles més a prop de la brutalitat medieval que de la cultura democràtica contemporània. Tot un seguit d´iniciatives, noves en molts casos, inunden els carrers i places de pobles i ciutats, amb la complaença electoralista d´uns i altres governants, i amb els diners i recursos urbans de tots.
Iniciatives des de les més «lights», com ara la internacional Tomatina o l´Enraïmada, per no parlar del més famós botelló, fins al tractament sagnant amb animals (per desgràcia, no sols a les nostres terres), incloent episodis tan dramàtics, també per a les persones, com les d´aquest estiu.
L´espai públic representa la màxima expressió de l´ànima de la ciutat, és l´espai democràtic per excel·lència, on s´igualen les cases riques i l´habitatge més modest, l´espai de la festa, però també l´espai de l´educació i la convivència.
Eliminar la violència d´eixe espai, hauria de constituir una tasca urgent a plantejar per la gent més conscienciada davant els seus representants, als que trobem sovint fent equilibris electoralistes sobre aquestes matèries.
No hi ha indicis, més aviat al contrari, de què el corrent minve. Alguns pobles de l´Horta han passat, de només dos o tres «exhibiciones de ganado vacuno» anuals -amb aquest eufemisme s´anunciaven des de fa molts anys els bous al carrer als programes de festes- a oferir espectacles amb vora una cinquantena d´animals a l´any, en competència ferotge amb els pobles veïns.
No cal explicar el que significa eixe aclaparador i excloent ús d´espai públic per a la gent contrària o simplement indiferent a la «festa», gent que en molts casos, no s´atreveix ni tan sols a mostrar la seua discrepància.
Amb l´excusa de què les festes són «per a tots», a Algemesí (el poble de la magnífica Muixeranga) com a altres llocs, es fa un programa fester que barreja activitats i projectes molt dignes amb altres detestables; com la de les jonegades cadafaleres (és a dir, corregudes de bouets per a tots els públics).
«Un proyecto para dignificar y modernizar una ciudad no se improvisa ni se lleva a cabo en dos días», diu l´alcalde sobre els seus dos anys de mandat mentre afavoreix i potencia la Setmana Taurina. I ací tornem als intents de figurar al mapa del planeta: «Un cartel, en definitiva, que nos mantiene como la feria de novilladas más importante del mundo».