Universitat pública de qualitat

El diàleg i el vincle universitat-societat i, particularment, universitat-teixit productiu valencià no han estat tot el fluït que caldria. Si mai no és bo això, ara ho és molt menys perquè estem immersos en un avançat procés de globalització que, si volem entendre´l com una oportunitat i no com una amenaça, exigeix canviar el model productiu. Un canvi en el que la universitat hi juga un paper crucial.
Perquè no podem continuar instal·lats en activitats intensives en treball no qualificat i pitjor pagat. Cal emprendre el canvi cap a activitats d´alt valor afegit on el coneixement és imprescindible. Un canvi que inclou un canvi també en la consideració del treball com una inversió i no com un cost. Una inversió en coneixement. Una consideració que passa per assumir que la funció de creació i transmissió de coneixements atribuïble a la universitat és, doncs, capital.
Més encara, en el cas de la universitat pública. Perquè en aquest cas –i en tenim cinc d´universitats públiques valencianes- no només assegurarem el creixement econòmic sinó també la cohesió social. Perquè, més enllà dels beneficis econòmics individuals (a més qualificació, mes i millors oportunitats en el mercat de treball) i dels col·lectius que proporcionen en general els estudis superiors, el caràcter democratitzador en l´accés a aquesta mena d´estudis que suposa la universitat pública afegeix un ingredient incommensurable de millora de la cohesió social.
Per això, té sentit que el finançament públic puga arribar a significar prop del noranta per cent dels costos de la universitat pública. Per això, té sentit que una ambiciosa política de beques puga facilitar que l´estudiant que ni tan sols puga sufragar la resta no renuncie a cursar estudis superiors. Per això, té sentit que es treballe, des de fora i des de dins, per a aconseguir que la universitat pública siga de qualitat. Des de fora, en tant que els responsables polítics han de posar els mitjans per poder perseverar en la millora d´un servei públic que aporta, efectivament, una altíssima rendibilitat econòmica, però també social. Per si n´hi haguera algun dubte, dijous passat fou presentat el document que les universitats públiques valencianes van demanar a l´IVIE (Institut Valencià d´Investigació Econòmica), les conclusions del qual ho confirmen abastament.
O, com va recordar el ministre d´Educació, Ángel Gabilondo, en l´acte de presentació de l´esmentat document, les nou regions del món més dinàmiques social i econòmicament són les que tenen les millors universitats. Si més no, a casa nostra és destacable una dada que el Rector de la Universitat de València, Francisco Tomàs, hi ha donat com a sintetitzadora del que diem: per cada euro que s´inverteix en la universitat pública reverteixen quatre en la renda dels valencians.
Des de dins, perquè no hi ha res millor per a un professional –en aquest cas, professors però també el personal d´administració i serveis- que treballar amb incentius, com els que es troben, per exemple, en el programa de l´anomenat Campus d´Excel·lència. També perquè fer bé les tres tasques bàsiques dels universitaris -docència, investigació i transferència de coneixements- és senzillament respondre adequadament a l´alta responsabilitat social atribuïble a la Universitat.
En suma, per a aconseguir una universitat pública de qualitat cal, ara més que mai, que les universitats públiques i la societat valenciana es miren als ulls i es diguen i valoren el molt que es necessiten mútuament. Que el saló del Palau de la Música de València on es va presentar el document de l´IVIE estiguera ple com un ou de representants universitaris però també empresarials i sindicals i de les administracions públiques posa una nota d´esperança al respecte.