Torna la censura

És tan ridícul l´anticatalanisme a casa nostra que la notícia no és la censura d´una obra artística, sinó la supressió del mot «català» en la sarsuela que interpretarà el Cor de la Generalitat amb motiu del 9 d´Octubre. Segons els censors, allà on el Roger de Flor de Chapí diu «poble català» cal dir «poble valencià o aragonès». No vull ni pensar què en diria aquesta gent si els catalans canviaren la lletra al pasdoble València de Padilla i entonaren un castís «Barcelona es la tierra de las flores, etcètera i etcètera». Per cert, alterar-li el text a una obra no atempta a la llei de propietat intel·lectual? I la SGAE, que tan fort s´ho pren quan de recaptar diners es tracta, no en té res a dir?
Torna, doncs, la censura. Tot i que dir «torna» és gairebé un pleonasme, és a dir, una reiteració verbal innecessària, per òbvia. Puix la censura ja fa temps que la tenim ací. Només cal fer una ullada a Canal 9, la tele que renta tan bé els cervells valencians que inclús els seus rentadors no saben ja quina és la veritat. Torna la censura, doncs, reescrivint la història de la mà d´uns censors que tenen sobradament demostrada la seua passió per l´ús de les tisores, ja siga per mutilar la llibertat de càtedra, (amenaçant el professorat que empra el terme català); ja siga per retallar la llibertat d´expressió (clausurant les emissions de TV3). I no afegisc més exemples en l´art de cosir i tallar perquè hauria d´al·ludir als fons de sastreria; i això seria fer-ne conyeta fàcil.
En fi, que aquest, més que un país, és un «reality show». Per allò de les emocions a flor de pell. Per això el vot de tants valencians és una qüestió emocional més que racional. Fa anys, després de debatre amb un diputat —que encara ho és— de la dreta, m´hi vaig acostar per dir-li si creia de veres en això del catalanisme que tan encesament havia denunciat. La seua resposta fou rotunda: «No, però és el que toca». I no se´n penediu d´atiar el merder? Aquesta pregunta, per sabuda, no li la vaig fer.