Tots els idiomes tenen salutacions que els seus parlants utilitzen per a expressar que desitgen a la persona a qui s´adrecen que, el període de temps immediatament posterior a l´instant de la salutació, li siga propici. Els valencians hem usat des de temps immemorials i continuem usant les salutacions bon dia i bona nit. Actualment el problema el tenim en la interferència del castellà que té un sistema de salutacions diferent del nostre.

El nostre sistema de salutacions consta, únicament, de les locucions bon dia i bona nit. La primera s´usa durant el període de temps que dura la claror del sol i la segona quan ja s´ha post el sol. Per tant, hem de dir bon dia mentres hi haja llum del sol i bona nit, quan és de nit.

En el sistema de salutacions valencià, desitgem al nostre interlocutor que passe un bon dia (o una bona nit), és a dir que passe bé les hores del dia (o de la nit) que resten des del moment de la salutació fins que es ponga el sol (o fins que isca el sol).

El castellà usa tres salutacions: buenos días, buenas tardes i buenas noches. Hi han, per tant, dos elements distorsionats: el fet de tindre tres salutacions en lloc de dos i l´ús del plural en lloc del singular.

En castellà es diu buenos días d´ençà que ix el sol fins a l´hora de dinar, buenas tardes des de després de dinar fins que en pon el sol i buenas noches quan és de nit.

La influència del castellà fa que vulguem emprar tres salutacions quan només en tenim dos. La salutació que correspon al matí i a la nit no té cap problema i continuem dient com sempre bon dia i bona nit. Però quan volem dir en valencià quelcom equivalent al buenas tardes castellà, no sabem com fer-ho.

Com que els catalans en lloc de vesprada diuen tarda, els va resultar molt fàcil transformar el buenas tardes castellà en un bones tardes. No sé a qui se li va acudir la idea de substituir bones tardes per bona tarda. L´invent el va difondre durant els anys 60 el locutor Salvador Escamilla per mitjà del seu programa Radioscop.

Com els valencians no diem tarda sinó vesprada, algú va considerar que el bona tarda català s´havia d´adaptar a la manera de parlar dels valencians dient-hi bona vesprada, expressió completament artificial que no hem dit mai, que destrossa el nostre sistema tradicional de saludar i causa un perjuí molt important a la nostra llengua. Actualment, la televisió i la ràdio s´encarreguen de saludar-nos cada dia, tantes vegades com consideren oportú fer-ho, amb el servil bona vesprada.

Curiosament –i per a desgràcia de tots nosaltres– els lingüistes han caigut en el parany i, en lloc de lluitar per a aconseguir que la llengua conserve la seua fesomia autèntica, col·laboren en la tasca de convertir-la en un dialecte del castellà. Si busquem vesprada en el Diccionari Valencià trobarem l´exemple Bona vesprada! I si llegim el contingut de l´entrada vesprada en el diccionari del SALT3 veurem que, sorprenentment, apareix la subentrada bona vesprada amb la definició «Salutació que es fa al llarg de tota la vesprada». Ací tenim l´oficialització de l´esguerro.