Quin nom rep qui ajuda un lladre abans de robar? Còmplice, contesta l´interpel·lat. I, quin nom rep qui l´ajuda després de robar? Advocat. A mi tampoc em fa gràcia l´acudit, però poques coses més serioses que aquesta humorada mereix el comunicat del Consell General de l´Advocacia considerant il·legals les gravacions telefòniques entre diversos implicats en el cas Gürtel i els seus advocats. Comunicat del qual se´n desprèn un missatge demolidor: com que les martingales processals obrin sucosos badalls per on s´esgola la impunitat, robeu molt a fi de poder-vos pagar després els millors advocats. Oi que donen ganes de plorar? Bé, de moment no ho farem, però potser plorarem literalment si se li aplica al cas la jurisprudència Naseiro.
Com que és cosa de juristes aclarir si s´han produït anomalies en la instrucció, em limitaré a deixar constància de l´enuig que em provoca que l´òrgan que vetlla pel prestigi dels advocats es dedique a sembrar dubtes en l´opinió pública —poc procliu ja a confiar en el sistema judicial—, apuntant que la nul·litat d´algunes actuacions afecta la totalitat del sumari. Conclusió d´una lleugeresa excessiva, puix eleva a categoria l´anècdota de la transcripció de les escoltes entre Correa i el seu segon advocat. Per cert, ara voldria citar una crítica de l´òrgan col·legial als tripijocs d´un advocat de la trama, però no en recorde cap. Per què serà?
Però tornem al fons de la qüestió i no ens distraguem amb focs d´artifici. Vicis en el procediment? Sí: els que comet i amaga la trama corrupta. Violació del secret professional? No: l´Auto que autoritza les escoltes manté l´«statu quo» de legalitat fins la data que marca la resolució judicial motivada. Llavors? Ja saben: quan un advocat ha de defensar un client sense coartada, només li queda un camí: tractar d´anul·lar la causa. I la definitiva: «liquida lo que hay en Suiza, pero con calma para que no salten las alarmas» és defensa o complicitat? I els de l´advocacia no en tenen res a dir? Au, vinga.