Un sac de boxa és aquell element que utilitzen els boxejadors per a entrenar-se. És un element estàtic que en rebre els cops perd momentàniament la verticalitat però que sempre torna a la seua posició inicial per a estar en disposició de continuar rebent. El valencianisme polític del Bloc ha esdevingut un sac de boxa. Un element amb el que s´entrenen i diverteixen els cadells de l´extrem ideològic explicitat en la Constitució de 1978 que en el seu article 2 sentència: «La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles».
Aquest principi metafísic –el sistema solar podrà desaparèixer però Espanya subsistirà «indisoluble» per tota l´eternitat– és compartit i defensat per l´ample ventall dels espanyols que estan en nòmina per exercir com a tals. Des dels joves boxejadors que s´entrenen directament amb el sac de boxa, ja sabeu, com pel propietari i administradors que regenten el gimnàs on esdevé l´esport. És a dir des dels violents grups d´extrema dreta fins al Cap de l´Estat, el rei Juan Carlos, passant pels partits polítics dinàstics i ací, a la ciutat de València, pel guàrdia de seguretat del «gimnàs» el delegat del Govern el senyor Ricardo Peralta.
L´any passat, per aquestes mateixes dates, Levante-EMV (19-10-2008) em publicava l´article «La pedra i el vidre» amb motiu dels atacs a seus del Bloc i de l´agressió que una regidora de la Safor va patir. Enguany, el dia 9 d´octubre, un titular del mateix periòdic anunciava: «El Bloc irá al acto pese a las amenazas y los violentos».
Aquesta notícia era la imatge ideal per als partits dinàstics espanyols: mostrar el valencianisme com un fet conflictiu. Tot el «ventall» va col·laborar i va fer el seu paper eixe dia. La patètica escena va quedar gravada per a la història: dos diputats del Bloc, Enric Morera i Josep Maria Pañella, i un grapat de joves valencianistes perseguits i agredits pel jovent, alegre i combatiu, de l´extrema dreta espanyola i amb unes forces de seguretat, també espanyoles, que portaven els beneits valencianistes com cagalló per sèquia pels carrers laterals per on passava la processó cívica del matí del 9 d´octubre.
Les lamentacions són inútils. Quan l´Estat de dret ho és per a uns i no ho és per a la resta, no cal escalfar-se el cap. No cal continuar enganyant ni estafant als valencians dient que en aquest Estat de dret cabem tots. És mentida i que ho afirma esdevé, malgrat les seues bones intencions, còmplice d´aquesta situació. En aquest «gimnàs» als valencianistes només els toca el paper del sac de boxa. Els que tinguen inclinacions masoquistes poden seguir participant d´aquest joc.
Amb nosaltres que no compten. Els sobiranistes valencians republicans, els demòcrates valencians –amb els de la resta de l´Estat i d´Europa– estem ja cercant un altre gimnàs, distint al que es va construir amb materials espuris i que es va inaugurar en 1978.
República valenciana-Partiti valencianista europeu
AUMENTAR TEXTO »
REDUCIR TEXTO »
