Camps, ara més que mai

Indecent i brutal el bombardeig mediàtic orquestrat per un procediment judicial dictatorial i propi de república bananera, ben impulsat pels interessos propagandístics del govern socialista, i que fins i tot la Fiscalia General de l´Estat s´ha posat al servici de la ignomínia. Les garanties judicials han sigut violades per l´acció d´un jutge a soles interessat en la seua preeminència personal i política, contaminant sumaris al manar escortes il·legals entre imputats i advocats, doblegant a la Fiscalia per a que altere el contingut de les investigacions, i utilitzat a la policia judicial al servici dels interessos partidistes del Ministeri d´Interior. I els altaveus del règim, els «portaveus» dels mitjans de comunicació adeptes al poder establit, treballant a destall en la manipulació i enverinament de certes figures polítiques, les quals han sigut declarades «peça major» en esta cerimònia de la brutícia i la confusió. Una cacera immoral, falsa i perillosa. Tot no val, senyores i senyors.
La vulneració del dret al secret de la defensa per part del jutge Garzón ha viciat jurídicament el cas Gürtel. Proba d´això és la decisió de la Fiscalia de demanar que s´eliminaren del sumari diàlegs exculpatoris del president Camps, al.legant que perjudicaven la defensa. En un d´ells, un dels caps de la trama mafiosa deia al seu advocat: «Si Camps es va fer els trages allí, els haurà pagat ell de la seua butxaca», a més de restar credibilitat als llistats de clients d´altre formant de la trama, el famós sastre. Convindran amb mi que resulta molt sospitós que la Fiscalia volguera esborrar del sumari estos testimonis. Mai coneixerem la seua motivació, però ens permet sospitar que en tot el procediment judicial s´ha actuat amb una tractament desigual: esborrar allò que demostra la innocència del president Camps i deixar tot allò que perjudica el PP. Alguns haurien de demanar perdó.
Perquè cap militant del PPCV ha sigut acusat de lucrar-se amb un sol euro ni hi ha proves que diguen el contrari. La màxima instància judicial col·legiada a la Comunitat Valenciana, el Tribunal Superior de Justícia, considera provat que no s´ha comés cap delicte. Perquè no hi ha cap dada al dia de hui que demostre cap finançament irregular del PPCV. L´informe policial es referix a la comptabilitat d´una empresa privada. Acceptar que si una empresa privada porta la comptabilitat de forma fraudulenta puga significar que tots els que amb ella es relacionen també la porten, és absurd. I això ens conduiria irremeiablement a un estat policial.
Els comptes del PPCV han sigut auditades per la Sindicatura de Comptes i mai s´ha trobat cap irregularitat. Perquè totes les instàncies judicials que han intervingut fins al moment en este procés s´han substanciat exonerant de cap responsabilitat al PPCV i als seus militants a la Comunitat Valenciana. En un estat de dret, la validesa d´un informe policial només correspon determinar-la als tribunals, i en este cas l´informe, que no és nou, ha sigut rebutjat després d´aparéixer en la primera interlocutòria de Garzón i en el procés del TSJ de Madrid. Irrefutable.
Ara més que mai estem amb el president Camps. Un vertader líder per a la CV, que ha reforçat l´autonomia i la unitat del PPCV, davant altres actituds sempre genuflexes i seguidistes d´allò dictat per no sabem qui, davant l´absència de lideratge real als socialistes valencians. No sabem qui mana en l´oposició valenciana, si De la Vega, Pajín o Pepiño... No entenem com l´opinió pública no parla d´allò de veres important, com la total crisi econòmica que patim, el fracàs de la política bucòlica i mentidera de ZP, els quasi cinc milions de desocupats, el cas Faisán respecte la xivatada a ETA per part del ministeri de Rubalcaba, la implicació de ZP en una adjudicació a la trama Gürtel a Lleó, els deu milions de diners públics regalats per Chaves a l´empresa de la seua filla, la moció de censura a Benidorm promoguda pels socialistes atenent interessos creats a un PAI de La Nucia... I tot perquè les enquestes anuncien la bolcada electoral del PP a les pròximes eleccions generals, amb cinc punts i quinze diputats de diferència per damunt del PSOE. Una realitat electoral incontestable a la nostra terra, amb un milió i mig de vots al president Camps, traient-li al PSPV mes de quinze punts de diferència. Camps, el nostre president de la Generalitat al 2011. Cavallers, va de bo!