Dimecres passat no fou un bon dia per a la dignitat de les Corts Valencianes. Que la senyora «de» Cospedal ordene, des de Madrid, el relleu d´un síndic confirma la percepció de les Corts com un parlament de fireta. Res, però, que no sabérem ja: que a les institucions de la Generalitat mana la central madrilenya del partit que ací governa. Perdó, he dit «governa»? Retire eixa paraula. Governar és un verb que només conjuga qui mana i administra autònomament. Per tant, ací no tenim un govern. Tenim una gestoria. I una majoria parlamentària amb poca sobirania política i molta obediència canina. Ho demostra la remoció del portaveu. On passa, això, si no és en una colònia?
Que la central madrilenya faça fora el secretari general dels populars valencians no té més importància que la que els propis interessats li vulguen donar. Ja s´ho faran, doncs. Però, que destituïsca un síndic de les Corts (que representen la sobirania del poble valencià) és una qüestió que no afecta només al PP, sinó a la dignitat de la institució. Per dir-ho en termes pel·liculers, l´espectacle que ha tingut lloc a les Corts evoca una escena pròpia del «far west»; en la que els diputats del PP, com els pobladors covards d´un poblet llunyà de l´oest americà, esperen l´arribada del xic ben plantat (xica, en aquest cas) per a què es carregue al malvat «Ric» i impose la llei i l´ordre.
Si en política la forma és el fons, resulta preocupant que en aquest incident s´hagen perdut en les formes les raons que existien en el fons; ja que incidents com aquest fan perdre el respecte a les Corts i, per tant, la «gravitas» i «dignitas» que haurien de tindre. I, davant de l´atropell, què ha fet la presidenta de la institució? Rascar-se les barjoles, com de costum: dit siga amb tot el respecte que es mereix que li falten. Però, saben què és el pitjor de tot? Que faig un barret per parlar d´aquesta qüestió amb gent que es dedica a la política i molts se´m queden mirant com si escoltaren la Marededéu.
01:24
