De la Rúa III

Jesús Puig

No es tracta d´una pel·lícula (com la nord-americana Alien III, la tercera part de Juràssic Park o l´australiana Mad Max III); però amb aquest títol podrà fer-se un clàssic de la filmografia judicial si prospera la candidatura de J.L. de la Rúa, que aspira a ser reelegit president del TSJCV per a un tercer mandat. Si durant el segon, i a causa del cas Gürtel, ha quedat atrapat sota la maledicció del batxiller Sansón Carrasco: «Nunca segundas partes fueron buenas», no cal tirar mà del tarot per saber que, pitjor que haver tingut un segon mandat, és la possibilitat de que puga tindre´n un tercer.
És una temptació natural de qui té un càrrec important voler perpetuar-se´n. Tanmateix, en llocs rellevants de la justícia i la política, tan exposats al judici públic, convé ajustar els mandats com els bons jugadors del set i mig: sense fer curt ni passar-se. Ja sé que costa trobar la mesura justa; però, plantar-se o retirar-se després de dos mandats és la postura més intel·ligent. Que això s´interpretaria ara com que De la Rúa té sentiment de culpa pel paper desplegat els últims dies del segon mandat? Potser sí. Però pocs jugadors de parxís arriscarien després de dos sisos. Si opta a un tercer mandat i tot va bé, en guanyarà una; però si no, el descrèdit li´n cobrarà vint.
Clar que, si no ha optat per retirar-se a conrear el seu jardí com el Càndid de Voltaire, és perquè ha arribat a eixa estranya posició des de la qual només s´escolta la pròpia veu. Puix fa temps que els comentaristes (de totes les ideologies) i els ciutadans (de diferent pensar) obriren les portes del Coliseu Romà i el tiraren als lleons. De la Rúa, doncs, no té futur. Unes afectades paraules de Camps i una resposta confirmatòria del magistrat —«me siento feliz de esa relación»— li l´arravataren cert dia. Segurament desconeixia l´anècdota que compten de l´expresident Kennedy que, en la taula del seu despatx, tenia la figureta d´un peix penjat d´un ham per a recordar, deia, que «per la boca mor el peix».