Don Alejandro Font de Mora no deixa de sorprendre´s amb el seu copalta —«chistera», en castellà, que, per cert, s´associa a la paraula «chiste»—. Ara, després de la que va muntar amb l´Educació per a la ciutadania en anglés, complementades amb l´ensenyament del xinés mandarí a Secundària i el pla del plurilingüisme educatiu adreçat a només tres centres de tota la comunitat autònoma i amb una proposta curricular més que dubtosa (80% en anglés; 10% en castellà i 10% en valencià), ens ha eixit amb una nova ocurrència, els «Saturdays in English» (activitats en anglés per als vint millors estudiants del primer cicle d´ESO de 10 municipis valencians), a més d´altres programes destinats a premiar l´excel·lència individual.
Tranquils. No, no seré jo qui valore negativament els »Saturday in English» i les altres activitats per a les elits escolars. Em limitaré, però, a sotmetre a l´opinió pública la següent reflexió: ¿Amb un fracàs escolar que supera el 35% —cinc punts per damunt de la mitjana espanyola— i que ha augmentat 14,4 punts en els últims sis anys—; amb greus problemes d´infraestructures; amb una situació endèmica pel que fa al bilingüisme amb les dues llengües oficials que en la pràctica només és aconseguit pel 30% dels escolars, és a dir, un fracàs del 70%, com es permet el luxe de parlar-nos de projectes elitistes adreçats a minories escolars i que dubtosament passarien el més mínim control de respecte a la igualtat d´oportunitats?
Insistic, crec que en un sistema educatiu que funcionara raonablement bé, programes experimentals adreçats a fomentar l´excel·lència i pensats —i finançats— per ser generalitzats no serien una mala idea. Estos mateixos programes, en un sistema educatiu en fallida, com és el valencià, no passen de ser un sarcasme, un insult i una autèntica operació de màrqueting adreçada a enganyar els sectors menys conscients de la societat. Mentre, com no pot ser d´altra manera, les plataformes per l´enseyament públic, continuen reivindicant que sistema educatiu deixe de deteriorar-se i que comence a caminar en direcció cap a uns parametres de qualitat mínimament homologables no ja amb l´Europa avançada sinó amb comunitats autònomes com la catalana, la basca, la gallega o la cantabrica.
Fa un dies participava en una sessió de formació de centres amb mestres, bons mestres. Els assegure que els professionals de l´ensenyament d´este país està preparats i continuen prepararant-se amb uns nivells de compromís fora de dubtes per a fer possible no només un ensenyament amb mínims de fracàs escolar sinó també amb importants fites de qualitat. Si algú fracasa en este país són els responsables de l´Administració Educativa; les seues penoses, quan no inexistents, polítiques; la falta d´inversió en la formació del professorat; l´absència d´un bon pla plurlingüe, respectuós i clarament compromés, en primer lloc, en la promoció de la llengua pròpia de tots el valencians; l´adequació de les plantilles a les demandes de formació multidiomàtica de l´alumnat, i clar, com sempre, la falta d´nfraestructures adequades —un altre endemisme, els eternes barracons— i recursos materials per a una acció educativa moderna.
M´haguera agradat saludar efusivament el «Saturday in English» i els «Caps de Setmana per a Excel·lents». però, amb la quantitat de problemes elementals que el nostre sistema educatiu té per resoldre urgentment, em semblen, disculpen l´expressió, collonades irresponsables d´un dels més nefastos consellers que han passat per la Generalitat Valenciana.
Director de la Unitat per a l´Educació Multilingüe de la Universitat d´Alacant
