I al Cèsar el que és del Cèsar

Jesús Puig

Vespra de Tots Sants m´arriba la notícia, pròpia de Halloween, per espantadissa: catòlics ultramuntans, davant l´èxit de la manifestació antiavortista del 17-O, volen constituir-se en partit i fer política. Fins ara, pel que es veu, feien macramé i boixets. Estan en el seu dret, de constituir-se en partit, dic. M´irrita, però, que per a molts antiavortistes la defensa de la vida comence amb la fecundació, però acabe sempre en el moment del part. I si no que li pregunten a Juan Cotino —un dels que també s´hi van manifestar— per què boicotejà la Llei de Dependència, paralitzant la tramitació d´ajudes a les quals no podran accedir ja, per haver mort, vora 5000 persones. Sé que toque un punt delicat, com diria la comare; però, convertir en delicte allò que per a l´Església és pecat, atempta contra el laïcisme de l´Estat. Si avortar és pecat, que patisquen el càstig diví aquells que professen la fe catòlica. Si s´oposen a l´avortament, que no el practiquen; si rebutgen el sexe, que s´abstinguen; i si els repugna les relacions homosexuals, que no en tinguen. Però que no vulguen imposar a tota la societat les normes que la seua religió dicta per a la seua consciència.
Ara que l´avortament torna a l´actualitat en Espanya, fóra bo recordar l´anècdota que compten de l´expresident francès Giscard d´Estaing, quan es discutia a França la despenalització de l´avortament. En una entrevista al Vaticà, Juan Pablo II li recriminà que en aquest punt no seguira com a cristià la doctrina de l´Església. La seua contestació fou impecable: com a cristià compartisc el punt de vista de l´Església, però com a president de França haig de separar les creences religioses de les lleis. Resposta que alguns polítics haurien de tindre present. Què dirien els nostres catòlics ultramuntans si, per exemple, els Testigos de Jehovà tingueren representació parlamentària i volgueren prohibir les transfusions de sang? Trobarien també normal l´intent de generalitzar la seua moral al conjunt de la societat?