Durant els segles XIX i XX la família Trènor ha estat una de poques mostres de família burgesa al nostre país. Així, l´exposició que fins fa poc es podia comprovar a l´antic edifici de la Universitat al carrer de la Nau de Valencia, ho evidencia. El seu és un cas digne d´atenció, l´esmentada mostra, feta amb motiu de l´aniversari de l´exposició de 1909, ens narra com es va encetar la saga dels Trènor valencians i, com van anar convertint-se en industrials, financers, i gran propietaris, tot a partir de l´arribada a les nostres terres del primer Trènor.
Tomàs Trènor, nascut a Dubli, fou un militar britànic que vingué a Espanya per combatre a Napoleó, en poques paraules, com instructor militar, una cosa semblant a Marlon Brando a la pel·lícula Queimada. Acabada la guerra amb el francès, decidí quedar-se, i va tindre la bona idea de comprar a bon preu el Convent de San Jeroni de Cotalba, a pocs kilòmetres de Gandia, cosa que era possible arram de la desamortització amb venda en subhasta dels convents.
A l´exposició del Carrer de la Nau es pot trobar un espai dedicat a l´històrica del Convent de San Jerònim de Cotalba, creat al segle XIV, i com Trènor el convertí en una explotació agrària i comercial, des del qual es realitzava l´exportació marítima de panses i vi, fent-ne ús dels ports de Gandia i Dènia. A partir del comerç exportador els Trèrnor es van fer rics, i, també, influents, emparant-se amb aristòcrates. Es eixa una història que vos invita a conèixer, ara, però, prefereix centrar-me en el monestir, una autèntica joia del gòtic mudèjar, el qual ha sobrevingut gràcies a la compra del excapità Trènor, puix de no haver estat així, el tindríem en ruïna, com ha esdevingut amb la Murta, o la Valldigna.
San Jeroni de Cotalba, que continua essent propietat dels Trènor, pot ser visitat pel personal, gràcies a un procés de tita i arrosa, en el qual em toca un xicotet paper, s´ha obert al públic en la part més significativa del edifici. Dijous i dissabtes els valencians i valencianes podem gaudir d´una visita que ens descobrix com funcionà el cenobi durant segles. El conreu de la terra, l´elaboració del oli, la pansa, la vida religiosa, tot això es pot visualitzar en un entorn molt bonic, si ens oblidem del polígon industrial que l´ajuntament del PP de Gatova va permetre al seu costat.
Cas més que curiós, un irlandès que arriba i crea una saga burgesa i emprenedora, un Convent que ens retrotrau a la nostra història,el qual es salvà gràcies a la visió d´un home que fa saber fer negocis.
Membre del Consell Valencià de Cultura
