Se´n recorden d´«Amo a Laura», aquell videoclip d´escenografia patètica i lletra d´amors ben estranys? Bé, puix Francisco Camps no és un dels frikis que la cantaven, però podria passar per qualsevol d´ells. Només cal recordar certes expressions que fa servir en la intimitat. Curiosament, totes elles adreçades a persones de sexe masculí: «te quiero un huevo», «lo nuestro es muy bonito» «quiero que nos veamos con tranquilidad para hablar de lo nuestro» «tendremos que buscar en el diccionario una palabra distinta para definir esta íntima y sentida relación que nos une»... Vaja, que si algun dia el grup Happiness vol repetir l´èxit d´aquell videoclip tan sols té que encomanar-li la lletra a l´honorable marit de la farmacèutica.
Porte a col·lació el llenguatge cursi del president, per associació d´idees —o més bé de ridiculeses—; ja que els seus registres lingüístics són dignes d´estudi tant com ho ha sigut el seu somriure sardònic en una Universitat de Portugal, segons ressenya un «Vaivén» de Levante-EMV. Però, deixem-nos de mariconades: sinònim baix en calories semàntiques amb què qualsevol llauradorot de l´horta qualificaria l´argot d´un home que podria escriure ja un gros manual de ximpleries (d´un pixaner d´aigua beneïda?), i digueu-me si l´expressió «todos tenéis que ser felices, porque todos somos iguales, los calvos y los que tenéis pelo» no demostra que Camps necessita d´unes bones vacances en un lloc aïllat, sense fax, internet ni telèfon. Ah, i qui diu vacances, diu dimissió; que per això l´oportunitat (que ofereix Gürtel) la pinten calba.
Si, com diu Freud, no s´esvara la llengua sinó el cervell, fóra interessant que a la investigació portuguesa sobre la rialla de Camps li seguira la radiografia del parlar bleda amb to de pastoral i l´ús de comodins com «bonito» i «son ustedes muy amables», entre d´altres. Potser ajudaria molts valencians a posar oïts sords a tanta paraula nècia. O «a paraules prenyades d´inanitat oïts anticonceptius» que fotrà més al «Curita».
02:06
