El trist espectacle que s´està donant en els processos de renovació dels òrgans de govern en algunes caixes, la pobra aportació de molts dels dirigents que copen o poden copar els càrrecs de govern, no ens ha de fer perdre el nostre nord, que en el nostre cas és afrontar l´eixida econòmica i social de les caixes de la situació a la qual ens han portat tan la crisi econòmica com algunes decisions de negoci quasi suïcides i allunyades dels principis fundacionals de les entitats.
Tant als nostres dirigents com als nostres directius els caldria tindre en compte molt més sovint la naturalesa jurídica i els objectius fundacionals de les nostres entitats abans de prendre decisions, tant socials com econòmiques, i buscar les mesures adients per a afrontar l´actual situació amb una solució que garanteixca el futur de les caixes.
Independent dels possibles processos de fusions o, sobretot, per anar posant les primeres pedres a la construcció de qualsevol de les futures fusions, siga qui siga qui es junte amb qui, a nosaltres, treballadores i treballadors, com part dirigent en les nostres entitats, també ens cal dir, i fer públiques, algunes de les nostres propostes per a la gestió de les caixes.
Per a afrontar la crisi econòmica i la baixada de negoci, sobretot de negoci immobiliari, base de la qual hem estat aconseguint el creixement i els guanys els últims anys, hem de canviar la direcció de l´activitat, potser hem de tornar a antigues referències de treball de les caixes —recuperar l´ofici—, actualitzant els conceptes de negoci i les activitats financeres cap als nostres clients de sempre, lluny de les especulacions ràpides i sense futur que al temps massacren el nostre entorn físic i social. Sense oblidar que les nostres entitats també han d´acomplir la seua part amb la societat recolzant projectes que impliquen un canvi en el model econòmic a llarg termini amb inversió en innovació i sectors emergents.
A l´hora hem de contextualitzar les relacions laborals als temps actuals. Una línia important a treballar és el foment de la implicació de la plantilla amb els objectius de negoci, donant-li importància al col·lectiu, no sols econòmicament, sinó també, amb la consideració de les seues aportacions al desenvolupament del negoci en cada lloc de treball, compensat per banda de l´empresa amb el coneixement i atenció de les seues necessitats personals. Les noves generacions no sols valoren l´estabilitat laboral i el salari suficient, a hores d´ara valoren també, i cada vegada més, la disponibilitat de temps propi per a desenvolupar una vida personal.
Aquesta línia també ens permetrà recuperar —en part— la imatge pública de les caixes com entitats arrelades a la seua gent —imatge perduda en gran percentatge per baralles polítiques—, al temps que entitats innovadores i al dia en temes socials, tant externament —fundacions i obres socials—, com internament amb la cura dels seus clients i del seu personal, redundant tot, en última instància, de manera positiva en el negoci.
Qualsevol fusió, a la qual ens veurem abocades totes les caixes més tard o més d´hora, s´ha de fer amb bases fermes per arribar a bon port i cadascú dels estaments implicats han d´aportar la seua part de rajols i de ciment. Aquesta és la part que ens agradaria veure i compartir amb la resta d´estaments que formen el govern de les caixes. No ens valen les declaracions d´intencions, ni els números freds, ni els partidismes obtusos, caldrà mostrar amb papers les propostes de futur de les caixes, tant des de la vesant econòmica i com des de la vesant social.
Responsable sectorial Estalvi FeS-UGT PV
01:14
