La consciència de com la investigació científica és u dels més importants reptes de les modernes societats va calant. Al cas de la biomedicina és clau, ja que el resultat de les investigacions pot augmentar el nivell de benestar i curar malalties que fins ara han estat difícils d´afrontar. Al nostre cas, com ha passat a altres indrets, alguns dels aspectes més sensibles de les investigacions sobre els ésser humans i els seus òrgans havien generat dubtes, problemes, fins i tot polèmiques.
Doncs bé, aquesta situació de debat obert, en el qual s´han introduït alguns prejudicis, al meu parer, morals o religiosos, va plantejat la necessitat de fixar unes normes, d´acceptació majoritària, tendents a mantenir l´equilibri entre la investigació biomèdica i la confiança de la societat en eixa investigació. En altres termes, això exigia una regulació jurídica o legal. Cal respectar els drets de les persones i resoldre els interrogants que s´han anat plantejant als darrers anys, evitant-ne confusions o apriorismes.
Pel que he dit, la llei de 3 de juliol de 2007, norma que regula la matèria, ha estat un pas necessari i bàsic, puix ha creat una base legal, perfectible, com tota norma, per garantir que l´ús de mostres biològiques, amb fins de diagnòstic mèdic investigador, es realitze amb garanties pels ciutadans. Elements claus en la proposta legislativa són considerar que la investigació és un autèntic dret fonamental, a la vegada que qualsevol investigació sobre el cos i els òrgans humans deu estar sotmesa al consentiment de les persones afectades.
En un simple comentari com aquest, no podem entrar en detalls, i menys detalls jurídics. Ara bé, cal comentar algunes coses. Primera evidència. En l´anterior govern, el d´Aznar i la seua majoria parlamentària conservadora, el tema es plantejava des de la desconfiança i el prejudici. Per això, una nova majoria, limitada com sabem, degué afrontar el tema sense les prevencions anteriors. Dit això, cal matitzar, però, que, com la norma presenta insuficiències, fins i tot alguns especialistes en dret constitucional apuntaren que la llei devia destacar més la investigació en tant que dret fonamental.
D´altra banda, algunes exigències de la norma, com la de la creació de comitès d´ètica als centres investigadors, poden contribuir a que la ciutadania abandone la desconfiança amb els investigadors, i alhora, que aquestos estiguen obligats a un control multidisciplinari.
A dos anys, doncs, de la publicació d´aquesta norma que comente, les qüestions més polèmiques sembla que han perdut conflictivitat, i es respira una mena de consens sobre la necessitat d´investigar més, d´esperança sobre els resultats beneficiosos que podem obtindre dels avanços de la biomedicina, per curar malalties, fent-ne ús d´òrgans d´altres persones, etc. En conclusió, estem millorant, i, per això, en un moment de retalls com el present, caldria no oblidar-se del tema i dedicar-hi més recursos.
Membre del Consell Valencià de Cultura
