Democratitzem els consells escolars

Voro Torrijos i Tàrrega

Les eleccions a consells escolars estan a tocar i gairebé ningú no les troba a faltar. Això ja no és el que era. L´intentés per participar-hi ha declinat de manera estrepitosa i la vitalitat democràtica de les escoles està ferida de mort des de la irrupció del PP a les institucions de la Generalitat. Quina casualitat!. La dreta –amb el vistiplau del PSOE– ha aconseguit en aquest temps desanimar tots els sectors que conformen la comunitat educativa. L´ha deixada KO en allò que hauria de ser-ne un dels aspectes més dinàmics i hi està consolidant unes maneres de fer que ratllen l´autoritarisme en sentit pur. I què en diuen els partits i els sindicats?. Poca cosa. Sembla que ja s´hi han avingut de manera definitiva. Potser els interessa més el tema salarial o les càtedres –que bé a ser una mica del mateix–, o la figura del conseller de torn o vaja vosté a saber. Com si el tema de la participació els relliscara, quan precisament hauria de ser el contrari.
Tothom sap que els i les nostres representants als consells escolars no hi pinten quasi res a nivell decisori, segons la normativa actual. A tot estirar, el seu paper és com aquell que tenia el terç familiar o el sindical en plena dictadura franquista. L´han convertit en on òrgan merament consultiu quant fa a les decisions més importants, com ara, l´elecció dels equips directius. Es tracta d´una mena de democràcia orgànica, on l´òrgan decisori és el dit del conseller, en última instància. És a dir, que si hi ha diferents candidatures, els consells escolars ja poden votar i triar, perquè la paraula definitiva la té el partit polític que mana en cada moment, a través de les seues inspeccions, imposades també amb el mateix sistema, el digital.
Ja em direu, doncs, com pot ajudar això a un professorat desbordat per l´increment de funcions i de responsabilitats en la seua tasca docent?. I com es pot impulsar un determinat projecte educatiu si al remat qui canta missa és el conseller de torn?. O com es poden motivar els pares i les mares sense fer-los partícips imprescindibles del procés educatiu?. I què dir de l´alumnat permanentment desorganitzat, condicionat i bandejat de la majoria de les decisions que els afecten diàriament?.
Així les coses, resulta impossible confiar en el sistema piramidal de participació dels consells escolars, on professorat, alumant, mares i pares no tenen un paper equilibrat; on les seues funcions són decoratives, sense capacitat decisòria; on la majoria d´equips directius són triats a dit per l´administració; on es devalua la democràcia per falta de participació directa i representativa ... Per tot açò, hi ha raons suficients per a ser contundents, la qual cosa passa, al meu entendre, per una abstenció activa i crítica davant les properes eleccions, mentre no es corregesquen els dèficits que l´actual legislació té. L´educació de les futures generacions s´ho mereix.

Els Verds del País Valencià