Per un claustre universitari amb forta personalitat

Antoni Furió

Com molts lectors ja deuen saber, la Universitat de València es troba immersa en un procés de renovació dels seus màxims òrgans de govern. Els canvis comencen aquesta mateixa setmana amb l'elecció d'un nou Claustre, continuaran al gener amb la formació d'un nou Consell de Govern i culminaran al principi de març amb l'elecció d'un nou rector o rectora. Els pròxims mesos seran, doncs, determinants per a decidir el model d'universitat que volem per a la nostra institució en el futur immediat i per a triar les persones en qui confiem per a portar-lo a terme.
El procés electoral constitueix una excel·lent oportunitat per a implicar tota la comunitat universitària, i no sols uns pocs, en la reflexió i el debat sobre el que ha de ser la universitat en el segle XXI, per a repensar el sentit i la funció de la universitat avui. El govern de la universitat no pot quedar només en mans de notables o de professionals de la gestió, sinó que ens incumbeix i ens ha de preocupar a tots els qui hi treballem, a tots els qui ens sentim i ens identifiquem com a universitaris. Un interès i una preocupació que s'estenen també al conjunt de la societat valenciana, pel paper que hi té i vol continuar tenint la universitat.
Estem, doncs, en un moment de canvi. Sens dubte ho serà de les persones que han de governar la Universitat en els pròxims quatre anys. Però a més de les persones, potser serà també el moment de pensar a canviar les actuacions i en alguns casos, per què no, també les funcions. Com ara, les del Claustre, que no pot quedar reduït a un mer òrgan de gestió, que es reuneix dues vegades a l'any, simplement per a rebre informació. Crec, per contra, que el Claustre ha de ser el veritable òrgan de decisió política de la Universitat de València, el lloc on s'han de debatre i decidir les línies estratègiques de la universitat, on s'ha de fer la política universitària, on s'han de prendre les grans decisions. I, sobretot, el Claustre ha de recuperar una de les seues principals raons de ser: exercir com a veritable òrgan de control de la gestió del rector i del seu equip de direcció. Ni el rector ni el Consell de Govern haurien de témer el Claustre, ja que aquest és la quintaessència mateixa de la universitat, el lloc dels debats necessaris i les declaracions indispensables.
El Claustre ha estat també l'òrgan que des de la democratització de les universitats ha elegit el rector fins a la promulgació de la LOU. És cert que hi ha opinions distintes sobre si s´hauria de recuperar aquesta funció, per la qual cosa és necessari obrir un debat a fons i fonamentat sobre el sistema d´elecció. En tot cas, i amb independència del resultat d'aquest debat, que enfortirà internament la institució, no hi ha dubte que una universitat és molt més democràtica amb un Claustre fort i amb veritable capacitat de control de l'acció del rector.

Catedràtic d´Història Medieval de la Universitat de València