L´exministre Jordi Sevilla plantejava aquestos dies en un acte públic una proposta un tant provocativa, ho feia en el context dels darrers casos de corrupció urbanística que estan afectant a alguns municipis, com el darrer cas de Santa Coloma de Gramanet. Proposava Sevilla retallar les competències municipals en la matèria que afecta a l´ordenació urbanística.
L´autonomia municipal és a hores d´ara un principi constitucional, un dret consolidat, el qual durant anys d´estat centralista va ser un element bàsic de les aspiracions municipalistes. Un clàssic en la matèria, Adolfo Posada, en un llibre que ha creat càtedra per l´any 1927, va fixar la doctrina, considerant com calia combinar la idea d´autonomia, o d´autogovern, amb la de subordinació jurídica a la norma. Cal, aleshores, tindre en compte com l´autogovern municipal deu estar sotmès al necessari control legal i ciutadà.
Ara, per experiència, tenim clar que les normes exigeixen instruments adients a cada moment històric. Al meu parer, en aquest punt és on falla el sistema. Tornar de nou a un sistema municipal amb retalls en qüestions clau, com és l´urbanisme, seria deixar en mans d´altres nivells polítics competències i poders, situació, o solució, que com hem conegut en altres etapes anteriors, també generen corrupció i tractes de favor.
El nostre sistema de règim local, el qual ha heretat moltes coses a revisar, atribueix, però, als municipis amplis facultats en allò que fa referència a elaboració de plans, qualificació del sòl, llicències urbanístiques... Això és cert. Tenim una legislació, com la nova llei del sòl, que deuen aplicar-se, i, igualment, podem ampliar els controls per part de les conselleries, o la Sindicatura de Comptes. El problemes es situa en el control de les decisions municipals contràries a les normes i la sostenibilitat. Deixar les coses sols en la via penal, encara que el codi regula els delictes contra l´ordenació del territori, no és la solució.
A hores d´ara, el «cas valencià» ha evidenciat com les instàncies administratives autonòmiques, i el propi govern, no estan exercint-ne el necessari control. No es tracta, doncs, d´un problema de menys autonomia municipal, o de suprimir competències, com reclamava Sevilla, sinó de generar mediacions, de sancionar administrativament els incompliments, de vigilar i controlar. Així, hem vist quantitat de requalificacions, abusos, llicències d´edificació en contra de la sostenibilitat o els interessos ciutadans, entre altres irregularitats. Al final, resulta que els tràmits s´han complit, i els terminis han passat. L´administració autonòmica deuria haver estat, en molts casos, defensora dels ciutadans i no una simple oficina burocràtica.
En conclusió, sí a l´autonomia local, amb control institucional, i a més a més, òrgans municipal de participació ciutadana, sense oblidar-nos dels deures a fer per part de les administracions superiors. Això és el que caldria, i no altra cosa.
Membre del Consell Valencià de Cultura
