Parir i no parar

Amb la mateixa contundència falsa que l´arquebisbe de Toledo assegura que la Llei de l´Avortament és una conspiració del Govern per orientar l´educació sexual de l´alumnat, hom pot dir que carregar contra l´avortament és una conjura del clero per assegurar-se un major nombre de xiquets a qui furgar-los el culet. Amb la mateixa contundència falsa? No. Puix, la voluntat del Govern per interferir en la sexualitat dels joves és una afirmació a demostrar; però que funcionaris eclesiàstics —l´hàbit no fa el monjo, però amaga les seues ereccions— han alleugerit les seues frustracions sexuals amb xiquets és un fet ben real (i parle d´Espanya, no de Dublín i Boston).
Jo no sé si la paranoia de la conspiració és fruit d´un excés de sulfits en el vi de missa, però que acusen al Govern d´adoctrinament aquells que fins ara n´han tingut el monopoli és tan inaudit com un dimoni fent hòsties. I tanmateix, el de la mitra ho deixa anar com un fru-fru més de la maxifalda escarlata. Deixa que et diga, monsenyor de sabata fina, que no tens cap dret a ficar-te al nostre llit i censurar-nos —permeteu-me la metàfora— per estar-ne més pròxims a la princesa Soraya que a Escrivà de Balaguer (la dona que no tingué fills i l´home que en tingué mils). Arremet, si et ve de gust, contra els teus ídols d´algeps. Concep tu sense pecar i deixa que nosaltres pequem per no concebre. I munta un canyaret si avortem quan la taxa de natalitat al Vaticà deixe de ser d´un zero per cent.
Ja fa temps que al punt de vista de ses majestats eclesiàstiques se li fa tant de cas com al de l´«Associació en defensa de la corchea después de la negra con puntillo» de la Banda de Música de El Ejido. I no és perquè els jerarques eclesiàstics s´hagen quedat en el passat. És que ni tan sols hi han arribat. Continuen vivint dintre d´un calze; i, per això, més que donar arguments dicten anatemes. El dia que els clergues pedòfils queden prenyats, la pedofília tindrà indulgència plenària i l´avortament serà un sagrament.