I per què no una gran caixa valenciana?

Està dibuixant-se un nou mapa econòmic en el què els valencians no apareixem i en què els grans pols d´atracció d´inversions i coneixement es concentren a Madrid i Catalunya de la mà de grans caixes que es fan cada volta més fortes. El debat sobre la fusió de Bancaja i CAM pot haver sorgit per conveniències de partit, però ho ha fet en un moment oportú i la nostra economia depén de l´existència d´una gran entitat financera fortament arrelada al territori ab el suficient pes específic, una evidència a la que s´oposa la secular divisió sociopolítica dels valencians. Aparéixer o no en eixe nou mapa econòmic hauria de ser prou important com per a què els actors econòmics, polítics i socials es posaren d´acord, però desgraciadament no pareix que eixe siga el cas.
L´oposició està massa preocupada en desgastar al PP i el PP alacantí massa ocupat en la seua guerra interna, compartix estos objectius i trau a passejar el cantonalisme. ¡Quina falta de visió històrica, quanta mediocritat ocupant escons!. Es te por als previsibles acomiadaments entre les cúpules directives, a que el centre de decisions canvie, al tancament de sucursals, i davant de tanta por es convida a l´immobilisme, com si al quedar-nos quiets res ens poguera succeir. Però l´alternativa no és (o almenys aixina no ho pareix) el quedar-nos tal qual estem. ¿On estarà el centre de decisió si qualsevol de les nostres caixes és absorbida per Caixa Madrid? ¿No es duplicaràn igualment estructures de direcció? Davant d´esta possibilitat alguns pareixen cridar des de Valéncia ¡Abans madrilenys que alacantins! o des d´Alacant ¡Abans madrilenys que valencians! En alguna cosa coincidim encara que només siga en l´estupidesa.
Quant al tancament de sucursals ¿algú pensa que no va a produir-se ab fusió o sense ella? Ni l´actual configuració econòmica la pot suportar, ni l´avanç de les telecomunicacions porta bons auguris per al manteniment dels llocs de treball a determinats nivells en bancs i caixes.
Els vents favorables a les fusions són de curta duració i prompte es tancarà l´aixeta, mentres els valencians, especialistes en discutir fins a la sacietat colors, símbols i noms, ens capfiquem a buscar trinxeres partidistes que impedisquen el consens entorn d´una qüestió de vital importància. ¿On està la capacitat de pacte en esta terra nostra?
El valencianisme polític ha de recolzar la iniciativa del Consell, des de la voluntat de reunir tots els agents socials i econòmics en un projecte comú que ens situe de manera avantatjosa en un futur que es preveu complicat. Després ja discutirem com es concreta el projecte, es minimitzen els impactes, on se situa el centre neuràlgic i quina és la formula més adequada, des del pacte i sense complexos; que no és de rebut invocar la independència de les entitats quan es tracta de l´interés general i ignorar-la quan es tracta de salvar l´economia d´un equip de futbol o d´un parc temàtic.