Tot i que molts sospitàvem que el dret a ser atesos per l´Administració en qualsevol de les dues llengües oficials era en realitat un brindis al sol, és a partir dels governs del partit popular quan la sospita es confirma. L´última baula d´una llarga cadena d´afronts és la resposta en castellà de la Conselleria de Sanitat a la queixa en valencià d´un ciutadà. Si la forma —no contestar en la llengua de l´administrat— resulta censurable, el fons de la resposta és encara més reprovable: «Son muchos los médicos que vienen a trabajar a nuestra Comunitat que provienen de otros países, como en este caso». «Este caso» és el d´una metgessa que es nega a usar la llengua del pacient i que la conselleria ho justifica per estar «la atención médica a la ciudadanía por encima del idioma en que se preste». Cosa que no qüestionem. Però (vostès sabien que ara venia un però), Sanitat hauria donat la mateixa resposta si la doctora s´hagués negat a parlar en castellà? Només pregunte, que conste.
Però que no passa res, eh! Com que anem al metge a què ens cure i no a què ens ensenye idiomes —argument aparentment incontestable d´aquells que han criticat la queixa—, sembla plausible i lògic contractar bons metges (xinesos, àrabs, o el que siga) encara que, de castellà, no en sàpien un borró. Ah no, que això no pot ser; que la llei diu que saber el castellà és preceptiu. Llavors, en què quedem? No voleu metges saberuts, encara que siguen uns pebrots lingüístics? Com? Que no és el mateix? I que qui s´ha queixat és un «catalanista f. p.»? Argument convincent, sí senyor. Tot i que per a tranquil·litat seua diré que els catalanistes d´avui són fills dels catalanistes d´ahir, com els notaris d´avui són fills dels notaris d´ahir. Quant als catalanistes que no ho són de nissaga, en general, els que no s´han quedat fadrins han resultat estèrils. Ja veu a quins extrems han arribat. Per cert, no sabia que el catalanisme fos un cicle formatiu de la FP. Marededeusenyor, els estralls que ja està provocant l´Estatut català!
