Bicicletes fantasma

Joan Mira i Sarrió

«Ghost bikes» (bicicletes fantasma), són els memorials que es fan als ciclistes morts o colpejats al carrer. Es pinta un bicicleta de blanc, se li trauen tots els elements que la poden fer útil i es fixa al lloc de l´accident.
Al web www.ghostbikes.org s´explica la iniciativa que fou pionera als EUA en col·locar-se la primera bicicleta fantasma a St. Louis l´any 2003. Actualment, hi ha més de 100 bicicletes a ciutats de setze països. A l´estat espanyol, fins fa poc en teníem solament una a Girona, però malauradament des de fa uns dies en podem veure altra a València.
A la cruïlla que separa Benimaclet (barri d´estudiants per excel·lència) de la Universitat Politècnica i el campus de Tarongers, fa uns dies un estudiant francès patí un accident mortal quan es desplaçava amb la seua bicicleta. Els col·lectius de ciclisme urbà del cap i casal han fixat una bicicleta blanca a la famosa rotonda de la ronda nord per recordar l´estudiant atropellat. La rotonda que, com apunta Joan Olmos (veure Levante-EMV 24-11-09), fins ara havia estat famosa pel retard de les obres, l´excessiu cost i les disfuncions, és coneguda de nou pel mal disseny envers el ciclista aspecte que ha donat peu a la tragèdia.
Les bicicletes fantasma pretenen sensibilitzar els automobilistes però també cerquen ser un recordatori per a les administracions. Les associacions València en bici i La oficina de la bici, han posat el clam en el cel dient que l´aplicació de la bicicleta pública a València suposarà l´ús en massa d´aquest excel·lent mitjà de transport però també pot significar el caos. València ciutat encara no disposa d´un política de mobilitat sostenible clarament desenvolupada.
La nova ordenança de l´ajuntament de València no està suficientment compromesa amb es vianants i els ciclistes. La política de mobilitat sostenible ideal seria aquella que estigués dissenyada perquè els xiquets pogueren desplaçar-se en bicicleta de forma segura. Cal crear una xarxa viària adient per als ciclistes però també prendre mesures per al trànsit motoritzat. Pacificar el trànsit, dificultar l´accés i l´aparcament dels vehicles a motor (has vist mai estacionaments en doble fila?), fomentar l´ús del transport públic (quina freqüència tenen el metro i el bus?), conscienciar la població (a quina velocitat es circula per la ciutat?)...
Per altra banda les Universitats també són altre organisme a criticar davant d´aquest incident perquè la política de mobilitat que han dut fins ara no ha estat a l´altura. Any rere any s´ha donat més facilitat a l´accés dels vehicles a motor privats als campus amb pàrkings cada cop més amplis i amb millors accessos.
Com havem vist caldrà que les administracions vagen amb peus de plom alhora de dissenyar infrastructures per als ciclistes (tan de moda amb els plans E) perquè la vida dels ciutadans està en joc.

Professor d'Institut i membre d'Ontinyent en bici