Aplicació de la llei de dependència ja!

Marina Albiol

Esquerra Unida estigué amb fermesa en l´origen de la Llei de Promoció de l´Autonomia Personal i Atenció a la Dependència. Ens basàvem en dues conviccions essencials: atendre la necessitat social per a recolzar a persones dependents i les seues famílies, i enfortir un sistema i una xarxa de serveis i prestacions que avalen la decisió i norma constitucional de mantenir i defensar un estat social i de dret per a la ciutadania. Aquestes dues circumstàncies van juntes, l´una amb l´altra.
Hui, feta la llei, no cap la trampa. Cal estendre la normativa, impulsar-la i fer-la valdre en aquestes dues dimensions. Reforçar el nostre sistema social de recursos i serveis públics és recolzar a la ciutadania dependent i a les seues famílies. Per això no sols demanem el seu total desenvolupament, que, en el àmbit del País Valencià, és tot un despropòsit, sinó que, a més, exigim la introducció, des de l´experiència d´aquests anys, de les modificacions necessàries que la mateixa requereix.
Hem evidenciat la mala fe de l´Administració autonòmica en la seua aplicació, però, lluny de demandar allò evident, volem també alertar sobre el perillós joc que s´està donant en el nostre territori. S´està creant una doble política social que cercena allò públic en detriment del nou «mercat social», obrint pas a una política assistencial benèfica no generadora d´estructures de serveis en una xarxa, configurant serveis com a productes o reduint a mode de meres transferències de minirendes les prestacions com a exercici de copagament.
Aquesta aplicació de la llei pot degenerar en una pràctica de serveis sociosanitaris mercantilitzats, obrint la porta a un sistema «a l´americana», on compa-nyies de serveis i asseguradores troben un sucós mercat privat per a fer-se amb la gestió de les prestacions i els serveis que els ciutadans sufraguen amb la «paga de la dependència». Per això, volem entroncar la normativa en els pilars centrals del sistema de benestar social i no crear estructures paral·leles de valoració, gestió i recaptació… per no dir Avapsa.
I cal mirar també a la ciutadania. Aquells que atenen en els seus domicilis als dependents, precisen d´estructures de serveis públics qualificats per al seu recolzament i de mesures de compensació en la seua tasca com a cuidadors. Ningú millor que ells saben com d´insuficient és el desenvolupament social que hem abastit al País Valencià, on se segueix evidenciant que la vertadera xarxa d´ajuda torna a ser la família. Això no és prou.
L´aplicació de la llei precisa recollir les demandes de manera urgent. Unes peticions que passen per atendre específicament als perfils poblacionals amb problemes molt diversos, en especial les doloroses situacions de ciutadans amb problemàtiques de salut mental. S´ha d´agilitzar la tramitació de la demanda, ubicant-la de manera pròxima al ciutadà, en els seus municipis i comarques. S´ha d´homologar els informes sociosanitaris, posar en mans de professionals capacitats i qualificats les valoracions de nivell i grau, potenciar els serveis front a les prestacions, controlar les empreses de prestació de serveis, a la vegada que capacitar i qualificar les existents, suprimir les incompatibilitats que cercenen la xarxa pública, qüestionar i estudiar bé el copagament que obri el perillós pas de mercat a l´empresa lucrativa, i atendre de manera més emancipatòria la situació de la dona, majoritàriament cuidadora dels dependents.
En un dia de reivindicació com hui, Esquerra Unida torna a mostrar tot el seu recolzament i reconeixement directe a les famílies amb dependents i a les plataformes que estan treballant pel desenvolupament de la normativa.