Font de Mora «rompetechos»

Mai no m´ho acabe de creure del tot. Sempre he de pessigar-me la galta per comprovar que estic despert i no és un malson. Em resferisc, clar, a les perplexitats que em provoca en conseller d´educació Alejandro Font de Mora. Les seues accions polítiques amb els diversos formats de normes legals, actuacions, maniobres i declaracions que adopten demostren la capacitat del ser humà de superar-se a si mateix, per a bé i per a mal. Sobretot per a mal.
La nòmina d´incongruències educatives —de l´EpC en anglés amb traducció simultània als ordinadors escolars que produïxen miopia passant pel xinés mandarí— li permetran en un futur, junt a les que vindran, escriure unes memòries polítiques que seran tot un best-seller a cavall entre l´humor i el terror. Segur.
L´última «alejandrada» ha estat, ja ho sabem, açò de què els ordinadors portàtils per als escolars produïxen miopia. El mateix Font de Mora és usuari d´ulleres, no sé si és miop, tant fa. D´ara en avant, als seus atributs de gloriós gestor educatiu ha afegit, per a mi, el de miop. Miop intel·lectual, naturalment. Tot i que la paraula intel·lectual lligada a la figura de Font de Mora, encara que siga matisada, patix a muntó. Que sofrides són les paraules!
Que ningú em qualifique com a políticament incorrecte per fer ús d´esta discapacitat visual—compte!—, jo mateix, i ho dic per disculpar-me, sóc des de ben menut un miop important i li puc assegurar a l´inefable conseller que no tenen la culpa d´açò ni les enciclopèdies escolar, ni els llibres de text, ni les pissarres plenes d´escrits amb les belles cal·ligrafies dels meus mestres, ni els manuals universitaris, ni els apunts que copiats en paper carbó em passaven alguns companys o companyes durant la carrera per col·laborar a les meues fugines per a dedicar-me a les conspiracions marxistoides i separatistes, ni res de res. Ho sóc i prou. Aixó m´han dit sempre els oftalmòleg.
Comptat i debatut, Alejandro Font de Mora és un «Rompetechos» de la política. Aquell magnífic personatge del còmic creat per Francisco Ibáñez a mitjans dels anys seixanta i que va conviure amb nosaltres, des dels tebeos, fins a ben entrada la següent decada. El conseller fa igual que Rompetechos. La ceguesa que arrossega li fa confondre-ho tot i, el que és pitjor, la usa per a confrondre´ns a tots i totes: confon els barracons infames amb aules; confon la llibertat d´expressió i els drets laborals amb agressions cap a la seua digna persona; confon l´educació plurilingüe amb les glorioses pallassades de Tip i Coll, el pitxer, el got i el francés; confon les bones pràctiques escolars a favor del valencià amb les folklorades arcaitzants; confon la convivència escolar amb el foment dels uniformes militars; confon l´autoritat democràtica dels mestres amb la brutalitat despòtica de les policies dictatorials; confon l´educació com a servei públic amb l´educació com a enemic públic que cal eliminar i, clar, confon posar a l´abast dels estudiants les noves teconologia —els PC portàtils— amb provocar ceguesa irreparable.
La diferència és que Rompetechos era un modest home del carrer, home dibuixat, fictici, i Font de Mora és burdament real, soberbi i alt càrrec institucional. Quanta miopia hi ha en les nostres institucions democràtiques, ai!