Fum, fum, fum

He triat el títol d´una nadala per a aquest article dedicat al pla «Confianza» per una raó principal (que no única): perquè allò que jo veig del contingut del pla és fum, molt de fum, ja que les obres promeses conformen un llistat de desitjos que té poc de realista i molt de carta als Reis d´Orient. Poc realista perquè el Consell no té un gallet després de manejar les finances com si fos el Monopoly. Si som la Comunitat més endeutada d´Espanya després de Catalunya, potser s´estranyarà algú si un dia el cobrador del frac hi toca a les portes?
Amb un increment continuat del gasto i una caiguda espectacular de la recaptació, la confiança que desperta el pla Con-fianza —perdó, ho escric tot junt i el teclat hi fica inexplicablement el guionet— no deixa de ser una mena de desinfectat bucal: una gàrgara publicitària que molts s´engulen i pocs escupen. Arribats ací, fem-nos la pregunta indispensable: patiríem semblant ressaca de deutes sense una prèvia borratxera de balafiaments? Si Rússia tenia teló d´acer i els països comunistes asiàtics teló de bambú, el País Valencià té la cortina de fum: una espècie de vademècum que permet contestar tota classe de problemes mitjançant el victimisme. La culpa de tot la té ZP. Si plou perquè plou i si no plou perquè hi ha sequera. Que l´AVE no ha arribat encara, culpa de ZP; que els ordinadors escolars provoquen miopia, culpa de ZP; que la taronja no s´ho val, culpa de ZP; que redueixen el número de pediatres, culpa de ZP. I la dependència?, no continuem, la culpa és de ZP.
El problema de les cortines de fum és que dissimulen la buidor, però no l´omplin d´idees i actuacions, que és per al que paguem a tota aquesta gent. Els paguem, dic, que no deixa de ser també un inútil balafiament; puix, fins un lloro podria respondre mecànicament les qüestiones fonamentals que ens afecten servint-se només, com argument de plantilla, de la recepta: «la culpa ZP». Amb una boira tan densa, encara ens estranya que tants valencians visquen als núvols?