En aquests dies de Nadal es compleixen tres anys de l'aprovació de la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència. El que se suposava, d'una banda, donar un impuls progressiu i progressista al Sistema Públic de Serveis Socials, quant al desenvolupament de la justícia social i la promoció de drets per a col·lectius humans en situació de gran vulnerabilitat i d'altra banda, reforçar el caràcter públic d'un sistema de protecció social que -a l'àmbit valencià- estava en la UVI i amb poques perspectives de millora; doncs bé, totes aquestes expectatives inicials han quedat en una gran frustració que està concretant-se en la indignació generalitzada de les persones en situació de dependència, les seves famílies, així com dels professionals dels serveis socials i sanitaris.

L'actual Consellera Angèlica Such, igual que fes el seu predecessor Juan Cotino, està elaborant un decret per a gener del 2010 que substituïx al 171/2007 que no solament no ho millora sinó que suposa una reculada respecte al mateix.

Pel que se sap de l'esborrany, aquest manté dues vies d'atenció municipal paral·leles i a més autonòmiques (Delegacions Territorials/Agència Valenciana de Prestacions. Societat Anònima), creant una disgregació i una burocràcia enormement complicada que fa insofrible el procediment de sol·licituds. Així mateix, regula el silenci administratiu negatiu, no millora els termes de resolució, no aclareix que tècnics han de proposar les valoracions ni que l'informe social d'entorn ho realitzen professionals del sistema públic i fa possible la no aprovació del Programa Individual d'Atenció (PIA).

En altres ocasions s'ha insistit que el «model social valencià» és un totum revolutum a mig camí entre el assistèncialisme propi dels sistemes vuitcentistes de caritat i el negoci lucratiu d'un sector empresarial emergent i en no pocs casos vinculats a polítics del PP.

No obstant això , hi ha raons per a l'esperança perquè la indignació social va prenent cos en les marxes taronges i en l'última setmana hem assistit a cinc manifestacions diferents dels diferents sectors socials que configuren el variat univers de les persones amb discapacitats, l'última d'elles simultània en les tres majors ciutats del País València.

Qui posseïxen el poder de la Generalitat Valenciana no estan per atendre les reivindicacions dels afectats, ni les crides fetes des de l'Administració Central perquè compleixin la llei en tots els seus termes. AL final queda una pregunta en l'aire: O és un problema de falta de cultura democràtica o el model del Partit Popular consisteix senzillament a desmuntar l'Estat de Benestar Social.

No se per que, recapitulant aquest article, m'he acordat de l'últim treball de Al Tall: «Vergonya, cavallers, Vergonya».