Els Simpson i Rouco

Jesús Puig

No tothom ho sap, però els Simpson —la «familia més famosa de la tele»— han estat a punt de trencar palletes per culpa de la missa míting del diumenge a Madrid. Tot començà quan mamà Marge proposà anar-hi a papà Homer. Ja sé que costa de creure. Homer Simpson no és precisament exemple de bon pare (és gandul, borratxinet i no sé quantes coses més), i mamà Marge acaba d´eixir nua en la portada de «Playboy». Però els sermons del reverend Lovejoy li havien fet forat, convencent-la de què el matrimoni gai era un atac a la família; argument que Homer no comparteix, puix no veu per què la unió de dret entre Rita i Maria o entre Paco i Àlvar fa perillar un ben avingut matrimoni entre Lluís i Dolors. Marge, que defensa el matrimoni tradicional i rebutja l´avortament —Bart n´és la prova, puix l´acceptà tot i recelant que li´n donaria per salar—, insistia en anar-hi per celebrar així el vintè aniversari de la seua disfuncional família. La disputa matrimonial acabà com sempre: cedint ella i conformant-se en veure l´acte a través d´Intereconomia. I així ha sigut. Tele i sofà compartits amb el patxorrut Homer, l´insolent Bart, la setciències Lisa i la xuploneta Maggie. Matrimoni salvat i un divorci exprés menys. Que allò que en 1989 va crear Groening no ho separe Rouco.
Si algú busca una família com «Déu mana», hi té els Simpson: pare conservador, mare casolana i família nombrosa (no com la de Jesucrist, que no havent tingut germans, més que exemple de família és exemple de planificació familiar). És cert que Homer es mou per impulsos, però traspua candor: «No sóc un home religiós, però si estàs allà dalt, salva´m Superman!» Que no va a l´església i es queda dormint a casa? «Però Déu... Sóc una bona persona i vull els meus fills; així doncs, per què he de perdre el temps escoltant que aniré a l´infern?» «És veritat —respon Déu—, no ho havia pensat...» Com Homer, molta gent es quedà diumenge a casa. A Madrid, carregaven contra els «dolents coneguts» i obviaven els «bons per conèixer».