Qui té por de rebeca?

Jesús Puig

Pensava escriure una crònica rosa i «light» sobre un cap d´any passat lluny de les Espanyes. Però l´edició digital de Levante-EMV em posa l´actualitat de casa a dos clics de ratolí, i, redell, la denúncia de González Pons per les filtracions del cas Gürtel em surt a la pantalla i decidisc canviar de tema. El ­senyor Gongzález —amb intenció escric mal el cognom de qui, quan parla, em recorda el sonor instrument xinès per voler-nos enganyar com a «xinos»— s´esquinça les vestidures, com a bon fariseu, per la suposada il·legalitat del sistema Sitel d´escoltes telefòniques. Que al PP li brollen cada dia nous casos de corrupció, com una hemorràgia incontenible, és irrellevant; allò greu és que els ciutadans ho sàpien. Curiós, no? Garbella la puça, però s´engul el camell.
El conte valencià —i no xinès— sobre el cas Gürtel començà amb la frase màgica amb què els nostres avis despertaven l´interès dels néts —«Hi havia una vegada» un president del Consell...—, continuà amb les conegudes vicissituds en el TSJCV i, per a disgust del PP, «Catacric, catacrac, aquest conte no s´hi ha acabat». És més, potser acabe sense el tradicional «foren feliços i menjaren anissos». Crònica d´uns fets que el responsable de comunicació del PP transforma en un conte de fades: Gürtel —diu— no és un cas de finançament irregular del PP, sinó de finançament particular a costa del PP. Si és així, per què li preocupen tant les escoltes? Qualsevol que no tinga res que amagar ha d´estar ben tranquil. Si s´han gravat les converses amb els corruptors, això que els imputats tenen a favor per demostrar la seua honradesa. O González Pons pretén que quan la policia investigue al PP abans toque al timbre?
Tot i que li pese, l´ombra del cas Gürtel seguirà perse-
guint al PP durant molt de temps, com la Rebeca de Hitchcock, aquella primera esposa que continuava present en la casa i de l´ombra de la qual no hi havia forma d´escapar. La pregunta, amb resposta que desvelaran els tribunals, és: Per què tanta por a Rebeca?