Per una televisió sense fronteres!

Voro Torrijos

Ens trobem a tres mesos del termini de la recollida de signatures en defensa d´una televisió sense fronteres, que en forma d´iniciativa legislativa popular serà presentada a partir de la propera primavera per tal de ser aprovada al Parlament espanyol a instàncies d´Acció Cultural del PV i de tot un entramat d´institucions i col·lectius d´arreu de l´Estat. Després d´un trimestre, la resposta de la ciutadania ha estat exemplar. Ja en portem 300.000 del mig milió de signatures que calen per a poder encetar un procés parlamentari que haurà de concloure, si tot va bé, en l´eliminació de les traves que alguns cacics a nivell autonòmic li estan posant a la llibertat de les ones televisives.
S´intenta fer possible que la ciutadania puga triar sense cap tipus d´entrebanc els canals televisius que vulga. Però, no es tracta d´una mera exigència comercial. És, sobretot, una demanda cultural que afecta les diferents llengües que es parlen a la pell de brau. Evidentment, a les tres que estan patint una minorització crònica com a efecte d´un permanent conflicte lingüístic, el beneficiari del qual ha estat i està l´espanyol. I, en el cas de la nostra llengua, l´autoritarisme del partit que avui ens malgoverna al País Valencià n´és el principal responsable. Com que té la paella pel mànec des de fa molts anys, gràcies a la integració al seu si del blaverisme secessionista, aquest li continua creixent com un càncer en metàstasi que realimenta un anticatalanisme visceral difícil de controlar.
Ens trobem amb un PP que es considera per damunt de la ciència en matèria lingüística; que es burla de la ciutadania amb una gestió infame, banal i antivalenciana de la televisió autonòmica; que prohibeix l´accés a la TV3 perquè creu que pot censurar el dret individual de poder veure el canal televisiu que cadascú considere oportú (a l´estil de Fraga quan declarà que el carrer era seu), perquè el complex d´inferioritat i l´autoodi envers la llengua pròpia els fa presoners dels seus actes. I que dóna peu a actuacions d´elements d´extrema dreta com en el cas de la darrera amenaça feixista contra Acció Cultural del PV per la seua presència a Expojove.
Però, també n´hi ha i n´hi ha hagut qui, per activa o per passiva, ha fet possible l´actual situació d´indefensió ciutadana davant una irregularitat antidemocràtica tan flagrant. El PSPV-PSOE ja demostrà la seua ambigüitat calculada en termes electorals quan governà la Generalitat, per no perdre suport del seu blaverisme intern. I ara, el mateix partit, des de Madrid, mira cap a un altre costat, quan les competències sobre el tema i, per tant, la solució estan i han estat sempre a les seues mans. Si els socialistes valencians hagueren tingut el que cal per a assumir la unitat de la llengua catalana –com van fer els seus col·legues a ses Illes– i fer-ne pedagogia des del principi de la democràcia, ara no ens hi hauríem de lamentar. Però, com que la història contada ja és aigua passada, ara només ens queda el recurs de tornar-la a escriure. I ho farem posant les coses al seu lloc, fent realitat des dels moviments socials l´exigència d´una democràcia sense enganyifes ni restriccions, perquè un estat que no complesca i protegesca els drets i les llibertats fonamentals com els que estem reclamant, és un frau. Com més gent serem, millor demostrarem que allò que la classe política no sap o no vol solucionar, la societat civil és capaç de fer-ho. Ànim i a treballar, que la televisió sense fronteres la tenim a tocar.

Els Verds del País Valencià