La Universitat que jo vull

Prompte tindrem l'ocasió de triar lliurement l'encarregat de conduir la degana de les universitats valencianes durant els propers anys. Només per això, la comunitat universitària ha d'estar d'enhorabona, doncs un esdeveniment d'aquesta trascendència -avui un acte de normalitat democràtica- fa poc més de tres dècades era pura entelèquia.
El fet que les dones i els homes de la institució acadèmica més important del País Valencià, per antiguitat, prestigi, difusió i arrelament en la societat valenciana, hagen perpetuat a través del temps eixe seny que la singularitza ens ha de conduir, a partir del pròxim 2 de març, a assolir reptes de major envergadura. Persones, al cap i a la fi, de carn i ossos, de cervell, però també de cor i estima pel treball ben fet; una labor moltes vegades silenciosa i sempre constant que reverteix en tothom.
La nostra universitat deixà de ser elitista –per allò que no tots podien arribar als estudis superiors- i, des de fa anys, projecta la seua estela als estudiants valencians, espanyols i estrangers fills de famílies de tota mena i condició amb l'únic requisit d'aprendre, formar-se en valors i créixer intel·lectualment en un món tan obert com canviant.
La Universitat de València-Estudi General proporciona, mitjançant les seues instal·lacions, les TIC i, sobretot, el Personal d'Administració i Serveis i el cos docent tot allò que els estudiants i becaris necessiten per obrir-se pas en la vida en condicions.
Ara tenim l'oportunitat de continuar fent possible una realitat mitjançant un projecte basat en les persones, en el tracte directe i en la confiança de poder seguir donant el millor de nosaltres mateixos, de tots nosaltres sense excepció. Una il·lusió no exempta d'entrebancs i de reptes a què no podem renunciar si volem avançar cap un futur esperançador.
Antoni Furió representa, al meu modest parer, la universitat que jo vull i que desitjaria llegar als que vinguen endavant: un lloc on el saber i la competitivitat no estiguen renyits amb l'humanisme i la voluntat de servei constant. Un lloc comú de diàleg en què les senyes que ens defineixen com a poble ens facen sentir orgullosos i ens ajuden a ser més oberts i comprensius, un lloc en definitiva d'excel·lència de què sentir-nos honrats de pertànyer.
Furió és un candidat que s'ha forjat íntegrament en la casa, que ha passat per tots els esglaons de la seua professió i que ha demostrat en el seu tracte diari i en allò que li han encomanat (com ser el cap visible del Servei de Publicacions de la Universitat de València) una predisposició i gestió modèliques. Representa, sens dubte, el millor de la tradició intel·lectual i la fèrria voluntat de modernització i apertura constant que envolten el món científic que li és inherent, al remat les virtuts que adornen la seua honesta trajectòria. Per això mateix i pel que espere de la seua futura gestió com a rector, un servidor el votarà de bon grat. Preparació, entusiasme i bonhomia no li'n falten, puc donar fe.