Perspectives econòmiques

Josep M. Jordán Galduf

Al començament de febrer, el primer Consell Europeu sota presidència espanyola estarà dedicat a avaluar la situació econòmica i l´evolució de l´ocupació en la Unió Europea. Quines són, en aquest sentit, les perspectives per a Espanya i la Comunitat Valenciana? Potser l´economia internacional ha deixat per fi arrere els moments més delicats de la pitjor recessió que hem patit en vàries dècades: els indicadors econòmics apunten el final de la crisi global, tot i que hi ha encara nombrosos riscos. Cal preveure també una millora similar en el cas de l´economia espanyola?
El problema més destacat per a les distintes economies és, sens dubte, l´alt nivell d´atur que hi ha pertot arreu. Aquest problema tendirà a estabilitzar-se al llarg del 2010, i només millorarà quan la recuperació econòmica estiga més consolidada. Clar que en cada país la situació del mercat laboral és diferent, i Espanya pateix especialment un altíssim nivell d´atur. Com millorarà la situació del nostre mercat laboral? D´una banda, és clar, mitjançant la consecució d´un major ritme de creixement econòmic. D´altra banda, no ho podem negar, mitjançant la millora del funcionament del mercat laboral. Ambdues vies són complementàries i igualment necessàries, més encara en el cas d´Espanya.
És per això que el debat sobre la recuperació econòmica i laboral es presenta de vegades de manera un tant sesgada al nostre país. No cap dubte que potenciar el desenvolupament econòmic espanyol i valencià implica la necessitat de trobar un canvi de patró de creixement, tot apostant per nous sectors i noves activitats que ens facen més forts i menys vulnerables econòmicament. En aquest sentit, la Llei d´economia sostenible i l´aposta per una millora dels nivells de competitivitat de les nostres empreses (incloent-hi els esforços en matèria de formació i innovació) són una bona resposta per a reconduir les coses. Ara bé, també es veritat que cal millorar alhora el funcionament del mercat laboral per tal d´evitar una major destrucció de llocs de treball i una agudització de la dualitat que impera en el sistema (entre treballadors estables i temporals); a més a més, així podem aconseguir que es cree més ràpidament ocupació (sense haver d´esperar a tenir taxes molt altes de creixement econòmic) i augmentar la productivitat de l´economia (en facilitar la incorporació laboral de la gent jove). En tot cas, els dos tipus de resposta demanden un consens econòmic, social i polític.
En aquest sentit, resulta molt benvinguda la represa del diàleg econòmic i social al nostre país. Els sindicats i la patronal estan obligats a trobar una resposta comuna al problema de la desocupació, tot afavorint la reactivació de la inversió i facilitant la reacomodació del factor treball a la canviant situació econòmica. El passat desembre, el Govern va anunciar la seua intenció de promoure reformes en el mercat laboral en el marc del diàleg social. Aquestes reformes inclourien el foment de l´ús de la reducció de la jornada com a instrument d´ajustament temporal de l´ocupació, canvis en el sistema de negociació col·lectiva per a millorar la flexibilitat interna de les empreses, la revisió de la política de bonificacions a la contractació, mesures per a reduir la taxa de temporalitat, i la introducció d´incentius per a la prolongació de la vida laboral. Ara cal avançar per aquesta via, a més de potenciar la sostenibilitat del nostre model econòmic i social.

Catedràtic d´Economia Aplicada. Universitat de València