Tres «R» per a Franco

Carles Choví

Resulta difícil de creure que més de 23 anys després de la retirada de l´estàtua de Franco de la plaça del cap i casal, la seua figura continue planejant sobre l´actualitat política valenciana.
U pot entendre que durant els primers anys de la democràcia, quan encara podia escoltar-se el so de sabres en la foscor, els polítics que van dirigir la transició actuaren ab peus de plom. Però ara, ¿quina excusa pot esgrimir-se per a què l´estàtua d´un dictador continue generant polèmica?
I no és només això de l´estàtua lo que em preocupa. Passejant per la ciutat de Valéncia encara poden observar-se símbols predemocràtics que han sobreviscut inexplicablement a governs de distints colors aferrats a les fatxades d´edificis de titularitat pública i ahí continuen sense que els afecten lleis ni sensatesa.
En ple segle XXI, ab la nostra consolidada democràcia en plena vigència, va sent hora que s´aplique un equivalent a la norma de les tres «R» tan utilitzada per a cuidar el medi ambient (reduir, reciclar i reutilitzar) i que en el cas de la ciutat de Valéncia podria transformar-se en un «Rita: reduïx i recicla» per simple ecologia democràtica.
Reduir a zero els símbols franquistes no necessita més que de la voluntat de l´Ajuntament. No són necessaris grans projectes, ni grans pressupostos, només voluntat, aixina que ¿que ho impedix?
Emmagatzemar estàtues com s´emmagatzemen llavadores velles en grans abocadors no servix per a res ni contribuïx a res, perquè tot lo que s´amaga ix a la llum tard o prompte. Reciclem tot allò que es puga reciclar, donem-li valor al nostre patrimoni en compte de convertir-lo en depòsit de pols i brutícia. No hi ha millor destí per a una estàtua de bronze que va simbolitzar l´opressió que ser fosa per a renàixer en una altra de nova que simbolitze la llibertat. Reciclem Franco i passem pàgina d´una vegada. Abracem definitivament la nostra condició d´hòmens i dones lliures sense rèmores del passat.

Secretari general d´Units X València