Justícia polititzada

La justícia està polititzada, qui la despolititzarà? El despolititzador que la despolititze, bon despolititzador serà. Això pensem els ciutadans des de fa una pila d´anys. Huitanta jutges valencians també ho pensen, puix han signat un manifest exigint la despolitització de la justícia. En què estarà pensant el CGPJ? Vejam. Riiing! Riiing!... Vaja, el contestador! Hola, sóc el CGPJ. Ara no puc atendre´l. Estic molt ocupat negociant presidents de tribunals. Deixe el seu missatge. Gràcies. Pit, pit, pit, pit...
Doncs, ja veuen: nosaltres com El pensador de Rodin amb la mà sostenint el cap i cavil·lant com acabar amb el descrèdit de la justícia; i el CGPJ sense posar fil a l´agulla ficant un tallafocs entre la política i la independència judicial, a pesar del risc que suposa per a l´Estat de Dret barrejar interessos polítics i càrrecs judicials. La incapacitat per a consensuar els nomenaments dels presidents dels TSJ de la Comunitat Valenciana, Euskadi i Catalunya demostra que la justícia no és cega, ja que distingeix nítidament entre jutges de diferent ideologia. Així doncs, en convocar-s´hi de nou les places i prorrogar a casa nostra el mandat del qüestionat De la Rúa, el CGPJ demostra que només serveix per a dues coses: per a res i per a res.
Diuen els jutges valencians en el seu manifest que els òrgans de govern del Poder Judicial s´haurien d´elegir per sufragi directe —demanda que revela que a la Gomorra del CGPJ no hi troben ni tan sols cinc justos—, i que els presidents dels TSJ haurien de ser triats —i ací se sobreestimen— pels propis magistrats. Instal·lat com estic en la cultura del recel, em sembla més just i barat escollir presidents aplicant al cas una rèplica del tradicional sorteig de quintos. Ja saben: s´hi fa girar la maneta de l´esfera de la sort i que una mà innocent alce després la boleta. I a qui li toque que regue. Presidents a sort, que la sort és cega. Així és com despolititzarem la justícia. Se suposa. Com el coratge als que fèiem la mili.