El 27 de febrer és la data de la proclamació de la RASD, la república sahrauí. L´Estat legítim del Sàhara Occidental. En aquest mes de febrer els valencians, solidaris amb la causa del poble sahrauí, hem enviat una caravana d´ajuda humanitària, amb 85.000 quilos d´aliments, medicaments, material escolar, etc. A propòsit d´aquesta data també s´organitzen projeccions de documentals, taules rodones i d´altres actes amb caràcter reivindicatiu. I d´altres accions que tenen lloc al llarg de tot l´any.
No és, però, la manera com ens agradaria celebrar l´aniversari de la RASD. Aquest aniversari hauria de ser una festa completa. I no ho és perquè la meitat del poble sahrauí no la pot celebrar. Els habitants dels territoris del ocupats pel Marroc no ho podran celebrar perquè estan sotmesos a un règim de terror. L´altra meitat es troba exiliada en campaments de refugiats, i en la diàspora.
El Sàhara és un territori pendent de descolonització. Encara és un territori sota l´administració espanyola. El novembre de 1975, amb la Marxa Verda, organitzada pel Marroc per ocupar el Sàhara, i la vergonyant retirada de l´administració espanyola, es va produir un dels actes més injuriosos, més foscos, de la història d´Espanya. Els Acords Tripartits (no reconeguts per l´ONU ni pel BOE), amb què Espanya regalava (com feien els absolutistes) el territori i la seua població, referendats de facto, però no de iure, per tots els governs democràtics, han suposat més de cinc-cents desapareguts, milers de torturats, l´espoli... Hi hem vist, també, uns dirigents espanyols (serfs del monarca marroquí) que no han sabut, ni volgut, atendre els requeriments de l´ONU sobre la descolonització del Sàhara.
El mes de desembre passat, gràcies a la fermesa i la dignitat d´Aminetu Haidar, el tema del Sàhara va tornar a estar damunt de la taula del Govern espanyol; però la solució va haver d´arribar de fora. Moratinos i Rodríguez van amagar el cap sota l´ala, després de la corresponent genuflexió. Però, la voràgine de la primera pàgina dels mitjans de comunicació ha tapat, una vegada més, les violacions dels drets humans que el Marroc comet, sistemàticament, en el Sàhara. Amb l´aquiescència de bona part de les democràcies occidentals. Mentre, a més a més, es continuen cometent saquejos de les riqueses naturals del territori. Cosa que prohibeixen els acords signats pels mateixos rapinyaires. A l´ONU i al Parlament europeu. I és que l´interés general (dels negocis) ha de primar sobre els drets humans. Hipòcrites!
Des del País Valencià continuarem treballant perquè la ignomínia siga esborrada del mapa. Continuarem organitzant les Vacances en Pau, les caravanes solidàries, les taules rodones... Continuarem mantenint en la memòria dels nostres veïns, i dels polítics, que encara tenen deures pendents.
Tenint sempre present que el nostre objectiu és desaparéixer com a moviment solidari. És no ser necessaris, perquè el poble sahrauí haurà recobrat la llibertat de viure el seu futur. I ho farem! Per un 27 de febrer en llibertat!
Associació comarcal d´ajuda al poble sahrauí-la safor