Quan van a celebrar-se eleccions al rectorat de la Universitat de València, és un bon moment per a reflexionar sobre el sistema universitari, clau en el model de societat que proposem des d´EUPV, i quan les universitats han estat forçades a implantar noves titulacions de grau i postgrau sense un suficient debat ni garanties de mitjans adequats.
Així, amb grups nombrosos, de més de 50 estudiants, és inviable la renovació pedagògica en la Universitat pública per a un aprenentatge centrat en l´estudiantat, un dels objectius proclamats de la reforma i imprescindible per a la formació dels professionals creatius i crítics capaços d´innovar en el treball per a un desenvolupament qualitatiu i sostenible. La Universitat hauria d´exigir a la Generalitat (com ha fet ja EUPV) el finançament necessari, rebutjant una reforma a cost zero i fent palès que en cas contrari seria imprescindible paralitzar-la, possibilitant un debat participatiu.
Igualment, cal avançar cap a la gratuïtat per fer realitat la «dimensió social» de la reforma, altre objectiu proclamat de la mateixa, impossible si amb el pas a les noves titulacions s´incrementen les taxes, agreujat per la insuficiència de les beques i empitjorat al postgrau. La responsabilitat directa és del Consell de la Generalitat i del Govern d´Espanya, però considerem que la Universitat hauria d´oposar-se on participe.
Incrementar les taxes és un factor privatitzador que contradiu el caràcter públic de la Universitat. I evitar la mercantilització i privatització hauria de ser un compromís inequívoc de qualsevol opció progressista.
Pel que fa a la investigació, la Universitat ha d´exigir un adequat finançament públic general i garantir el caràcter públic dels resultats de la seua investigació, evitant la seua apropiació excloent per empreses privades i que departaments i instituts esdevinguen gabinets d´empreses privades. La seua aportació a la innovació s´ha de fer a través de la lliure difusió de la investigació i la formació d´estudiants amb gran capacitat innovadora que en finalitzar els seus estudis siguen contractats o s´associen per formar noves empreses cooperatives.
La projecció social de la Universitat s´ha de fer a través de la seua docència i investigació principalment, com motor de canvi de model enfront de la crisi del capitalisme, i fomentant un pensament crític enfront d´abusos dels poders, aprofundint en la seua democratització amb la participació d´estudiantat i personal a través de les seues organitzacions i representació als òrgans de govern. La Universitat ha de combinar una vocació internacionalista acadèmica i de cooperació solidària, especialment amb els països estructuralment empobrits, amb el seu compromís amb la llengua i cultura pròpies del País Valencià i el seu desenvolupament.
Aquests són els principals reptes davant els quals s´ha de definir qualsevol candidatura progressista al rectorat de la Universitat de València i que la participació activa ha de contribuir a fer realitat.
*Coordinadora general d´EUPV
* Signen també l´article Rafael Pla, Esther Sanz, José Manuel Sanz i Carles Javier López, professor, estudiant, investigador i PAS de la Universitat de València, respectivament.