No deixa de tenir sentit de l´humor (negre) la definició de «social i participativa» que la Sra. Concha Gómez fa de la proposta de reforma del Consell Escolar Valencià (CEV). La Secretària Autonòmica amaga a l'opinió pública que l'objectiu que pretén el govern del PP amb aquesta reforma és garantir majories fàcils en les votacions del màxim òrgan de participació i consulta educativa que té el poble valencià. És a dir, dur a terme una estafa democràtica.

És cert que, des de la seva creació el 1983, no hi ha hagut una reforma profunda del CEV, però també és cert que cap sector del mateix, ni tan sols els representants que l'administració té en l´òrgan, havien plantejat fins ara la seva reforma. És lamentable que, en comptes de partir d'un debat assossegat en el CEV sobre la necessitat de la seva reforma, el conseller Font de Mora presenta un avantprojecte de llei que, seguint el que ja és un costum, durà endavant malgrat el que opine el CEV. La història del CEV està plena de voluntats de consens i de propostes positives. Però també, especialment en el seu últim període, de l´obstinació de la Conselleria d'Educació en no escoltar aquest consens.

Però, és que aquesta proposta pretén adaptar el CEV a la nova realitat social valenciana? Rotundament no. La realitat és que el conseller Font de Mora s'havia cansat que el CEV dictaminés contínuament en contra de la seva política educativa i que fracassaren els seus intents de boicotejar-lo (nomenament de presidents dòcils, «personalitats de prestigi» afins a la seva política, fre al treball de les seves comissions, etc.). Font de Mora opta ara per canviar la seva composició per a donar-se d'una majoria suficient. Per aconseguir-ho es planteja els següents objectius:

En primer lloc, reduir la representació del professorat, famílies, alumnat i moviments de renovació pedagògica (a aquests senzillament els elimina). És que no és lògic que, com en l'actualitat, aquests sectors tinguen el 50% de la representació de la comunitat educativa? En segon lloc, incrementar la presència de l'administració a través de representants directes i indirectes. A més de l'increment dels seus representants directes, l'administració pensa incloure, i designar, a representants de la inspecció, de les direccions de centres, la immigració, i les i els discapacitats (mitjançant el designat Defensor del Discapacitat).

Disposats a incloure nous sectors, per què no a través de les seves associacions més representatives? Per què, disposats a un major espectre representatiu, no incorporen a les Associacions de Veïns, les Cooperatives d'Ensenyament, la Federació Escola Valenciana? La resposta és òbvia. Hi ha altres i fosques intencions.