«Pardals» disparant a les escopetes

Jesús Puig

S´imaginen un lladre perseguint policies? I una llebre caçant gossos conillers? Puix no s´estranyen si els diuen que a Espanya passen coses tan insòlites com eixes. Per exemple, els ocells disparen a les escopetes quan el Tribunal Suprem permet que un «pardal» com el Correa -principal imputat en la trama Gürtel- passe d´acusat a acusador personant-se en la causa contra Garzón. I és que la Justícia està tan desprestigiada que fins i tot un imputat tan desacreditat pot menyscabar-la.
Cap novetat, doncs. No és la primera volta que un «pardal» dispara a l´escopeta. Recorden, a tall d´exemple, quan el vicepresident del CGPJ va acusar Garzón de creuar la «línia roja de la prevaricació» mentre investigava la trama Gürtel. El món al revés. Qui per raó del seu càrrec estava obligat a garantir la independència judicial, optava per atacar al magistrat públicament en Canal 9. Conducta execrable que mostra una realitat amb rima: que el descrèdit de la Justícia no té parangó ni tampoc redempció.
Que més de mil jutges firmen un Manifest per la despolitització de la Justícia mereix llargs i continuats aplaudiments. Però mentre el sedàs del CGPPJ tinga la trama permeable a les influències polítiques, continuarem en les mateixes. Els exemples sobren, i com no vull deixar-me caure al sofà de l´abstracte, evoque de nou al vicepresident del CGPJ, que quan esclafeix l´escàndol Gürtel fa de llepaculs de Camps, dit siga en versió domèstica; o si ho prefereixen en versió clàssica, de «palanganero» (a la manera submisa d´aquell que als prostíbuls portava la palangana per tal que els clients s´hi pogueren rentar «sus partes pudendas»). Jo en conec més d´un, de «palanganero», dic; però guarda les formes. I mentre li canten les absoltes a la independència judicial, que va com molleta de pa camí del formiguer, el president del CGPJ badalla. Potser ja en té prou repartint rosaris als funcionaris i contant que va eixir il·lès d´un atemptat d´ETA gràcies a la verge de Fàtima. Per amollar a córrer.