Contrareforma urbanística

Miguel Ángel Barona Sellés

Presentat per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge l´esborrany de reforma de la Llei Urbanística Valenciana (LUV) cal fer una valoració crítica del mateix abans de que puga esdevenir lege lata, perque més que una reforma hauria d´anomenar-se contrareforma atés al seu contingut.
En primer lloc trobem que l´esborrany rebaixa a nivell reglamentari (i per tant modificable per simple decret del consell sense pasar per tràmit parlamentari) la regulació d´aspectes tan cabdals com ara les directrius de sostenibilitat, qualitat de vida i d´ordenació; els projectes d´urbanització i reparcel·lació, la forma en que el propietari participa en l´urbanització, l´urbanitzador es cobra, s´identifiquen i valoren els bens inicials i s´adjudiquen o es compensen els aprofitaments finals i qué necessita de llicència i com s´atorga. Matéries que per seguretat jurídica i per evitar un urbanisme a la carte deuen estar previstes per llei.
En segon lloc l´esforç titánic que va suposar el crear un corpus urbanístic prou complet i coherent es llença en la disposició derogatoria única, donant un daltabaix, per a entrar en un regne de transitòrietat e inseguretat jurídica. Hom podría dir que el règim establert per la LUV, LOTPP, LSNU i ROGTUV era molt exigent a nivell técnic i de plaços i un poc menys a nivell de garanties per als propietaris, pero la creació de ciutat i la protecció d´espais no pot tindre lloc amb la lleugeresa i la càrrega per a la judicatura que suposava la parquedat normativa de la LRAU. Ja hem pogut veure a que condueix un urbanisme poc reglat. La situació de crisi tampoc por ser una excusa, perque l´ordenació del territori respon a unes finalitats distintes al lucre de promotors i recaptació d´aprofitament ope legis pels ajuntaments, aquestes últimes poden ser conseqüències pero no elements determinants de l´ordenació.
Tanmateix aquesta veritable contrareforma urbanística redueix les garanties al ciutada afectat pel procés urbanístic com es palesa amb la posibilitat d´ordenar sol urbá consolidat per mitjà de simples d´ordenances municipals i no de Plans de Reforma Interior (art3.2), informació mitjançant resums per als plans generals (art.8.2) o documentació preliminar per als PDAI (art.30. h) i i), inclús tornen els avantprojectes d´urbanització (art. 30.e); que sols es continuará informant i notificant individualment en l´aprobació dels plans generals als qui hagen comparegut i no a tots els afectats (sic); la posibilitat d´expropiar una unitat d´execució completa (art. 37) (que va contra el dret constitucional de la comunitat a participar en les plusvalues); que l´agent urbanitzador siga directament el beneficiari de l´expropiació dels que no participen en el PDAI (art. 18.3); que en el procediment de cooperació es puguen exigir anticipadament sis (6) mensualitats de quotes (art. 20.3); que es presumisca el pagament en terrenys si els propietaris no garantitzen el pagament en metálic de les quotes d´urbanització (art. 32.2.p2); l´extinció del contracte d´urbanització pel pas del plaç sense que d´antuvi estiguen previstes les conseqüències económiques sino a posteriori en la liquidació (art.33.6).
Ni tan sols l´establiment en la disposició transitoria tercera d´un terme d´un any per a l´execució dels plans parcials modificatius (que com a espasa de Damócles esperen a millors perspectives económiques i comercials), sembla molt clar si es confronta amb la disposició transitoria primera que diu que la llei no s´aplicarà a procediments de planejament que compten amb aprovació provisional (sic).
Si a més a més trobem que l´esborrany segueix fent referències a sol urbanitzable malgrat que la Llei del Sol de 27 de maig de 2007 ja tan sols contempla l´estat de sol urbanitzat i rural; que ens remet a un análogament gegantí pero futur text refós per a solventar aquesta circumstància i la falta de coherència amb la LUV, LSNU, LOTPP que diu s´hauràn de «regularitzar, aclarar i harmonitzar» (Disposició Final segona) doncs el que suscriu poca o ninguna millora vislumbra que portaria l´eventual aprovació de la reforma i sí molta més transitorietat i confusió normativa. Com diu el refraner castellà «para ese viaje no se necesitan alforjas», que tornen a la LRAU… i a tot el que ha comportat, si es aixó el que pretenen.

Advocat i vocal de la sección de Dret Valencià del Col.legi d´Avocats de València