«Nihil obstat»

Albert Ferrer Ots

L'acció i la consegüent reacció que ha generat la intencionada retirada d´algunes de les fotografies que s'exposaven al MuVim pels de sempre i, amb ella, la de tota la col·lecció pels professionals de la premsa per a penjar-la sencera en un lloc alié a les garres institucionals, ha col·locat València i els valencians –una vegada més, i en van...- en l'hit parade de l'absurd. Perquè per a fomentar aquest nihilisme pertinaç que s'escampa des del món de la cultura a tots i cadascun dels àmbits que gestionen aquesta colla d'experts en el bon menjar, millor vestir i viure com Déu només cal acreditar-se com a reputat mediocre.
L'antònim de la competència és, sens dubte, el millor qualificatiu que adorna les credencials d'una generació, la d'ells (i, desgraciadament, la de molts de nosaltres) que ha trencat amb eixe esperit generós i sofrit que ha caracteritzat, en termes generals, la petja dels nostres majors.
Aquests aprenents de la vida en color de rosa, de pompes i fastos, de tirar amb pólvora de rei, d'infraestructures i esdeveniments superflus, d'assajat somriure impostat i fals, de vehicles oficials i xòfers a domicili, de polítiques dissenyades per a captivar el vot fàcil i acrític, de qüestionable moralitat (ja no diguem d'ètica)... són també els que s'encarreguen de posar a parir l'educació, les desconsolades víctimes de l'accident del metro, els innocents i indefensos afectats pel retard en el reconeixement i aplicació dels beneficis que suposa la llei de Dependència i... de tantes coses.
Tanmateix, sempre tenen la solució i troben la resposta a les seues accions emparant-se en la majoria de vots que –diuen convençuts- recolzen les seues polítiques, així com en un victimisme fal·laç que té el seu punt de mira en el madrileny palau de la Moncloa (vull dir, un ull en ell i un altre en el de la Real Casa de Correos). Perquè, clar està, ací no tenen rival i l'oposició és poc més o menys peccata minuta per a la seua categoria.
Per una vegada, almenys, he de donar-los en part la raó pel que fa a aquest darrer argument, matissant-ho evidentment. Fa tants anys que no hi és el principal partit de l'oposició (acomodat als escons de tan privilegiada bicoca), més preocupat en deixar-se portar a pesar de col·laborar en aquest descomunal desgavell, que cal pensar que els uns, per acció, i els altres, per omissió, són els veritables i únics responsables d'aquest calvari de despropòsits que estem pagant amb sang, suor i llàgrimes. No entra en cap cervell mitjanament format que aquesta devastadora inèrcia dels esdeveniments, durant tres llarguíssims lustres, haja estat possible. Però ahí està la història per a confirmar situacions pretèrites de tota mena a les quals encara no donem credibilitat, encara que succeïren. Vaja si succeïren.
Els uns i els altres són els responsables que la mediocritat més insultant siga el vertader espill amb què desdejunar-se diàriament i els únics causants d'una situació angoixosa com la que convivim si o si. Tot i això, qui atresora el poder executiu i pren decisions de calat són els que són i no altres.
Tornant al principi, que De la Calle haja dimitit no és ni bo ni dolent, ni millor ni pitjor. Li ho han posat ben fàcil tenint en compte la contumaç grolleria de Rus, Caturla o Enguix (o de tots ells alhora) i la quantitat de fronts que detenta (la presidència de la venerable Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, la seua càtedra universitària...). Al capdavall, si algú no dóna exemple apaga i anem-nos-en.
Com és pràctica habitual, i quelcom haurà de dir la premsa al respecte unívocament, l'executiu ha passat plana i «a otra cosa mariposa». D'ací no res un altre «evento» o desficaci semblant ens posarà tothom on ens correspon: en el disparador.
Uns continuarem la brega cívica i conseqüent, la majoria, cívicament també, continuarà confiant el seu destí als de sempre, als de tota la vida: «Més val roín conegut que bo per conéixer».
Total, és la democràcia, no? Doncs, a gaudir-la a base de bé que la vida són quatre dies (i mal contats)!

Professor d´història de l´art. Universitat de València