La manipulació elevada a l´excel·lència

Vicent Gisbert

Deia Vázquez Montalban que la dreta de la «aznaridad» havia aconseguit l'excel·lència política doncs, en el seu discurs polític, el missatge havia ocupat el lloc de la proposta política. En aquest sentit, el PP valencià ha segut un alumne avantatjat. Així, fa escassos mesos, en plena crisi Gürtel, el 13-09-2009, Ricardo Costa, aleshores secretari general del PP valencià i, posteriorment, suspès de militància al seu partit per rebel i no per tindre per amics uns presumptes mafiosos que feren l'agost al País Valencià, anuncià que, front a la política de Zapatero que «asalta a las familias como un ladrón», el PP valencià anava a aprovar 36 mesures fiscals que «ahorrarán 1.200 millones a los valencianos».
Entre aquestes tan importants mesures figurava que el Consell de la Generalitat, donat que el «ladrón» de Zapatero eliminava l'ajuda de 400 euros, rebaixaria la cotització a la Seguretat Social dels Autònoms amb l'equivalent d'aquest import. Ha passat el temps i que se sàpiga d'aquesta mesura, i de les restants, no hi ha res de res. Els 400 euros promesos als autònoms han volat arrastrats per la misèria en què es troben les finances públiques valencianes. Igualment, a principis de 2009, també, el PP anuncià la creació del «Plan Especial de Apoyo a la Inversión Productiva en Municipios» dotat amb una «presumpta» inversió d'1.020 milions. Aquest Pla, mes que res, fou creat amb la clara finalitat de fer ombra al Plan E del Govern de Zapatero.
Bé, del Pla socialista sí que se sap que suposà una inversió en els ajuntaments valencians de més de 860 milions d'euros que donaren treball a més de 44.000 treballadors de forma directa però, del Pla de Camps i de les nomenades 36 mesures, sols sabem que no sabem res. Era «humo de paja». Tan «transcendentals» mesures no han tingut cap translació a la política reial, donat que, per al PP, l'important no és el contingut sinó el missatge. El PP, amb aquestos i altres missatges, simplement busca, i ho aconsegueix, la manipulació política de la realitat.
I aquesta forma de fer política no té res d'estrany que siga coronada amb èxit en les eleccions en el País Valencià doncs hui la societat valenciana és una societat que no s´enfronta als problemes sinó, que com els xiquets, culpa als demés (Zapatero) dels seus errors i, sobre tot, és una societat mediocre políticament que, per coherència, no pot tindre més que governants mediocres i infantils. Sols així s'entén un discurs i unes pràctiques polítiques «batasuneres» que van, des de l'insult i la falta de respecte a l´Oposició política, a la que per llei i per respecte a les formes democràtics, li deu «lleialtat institucional», fins llançar unes mesures de política-econòmica que ni ells se les creuen, però que les llancen des de l'absoluta seguretat que la societat valenciana, majoritàriament, no els demandarà cap responsabilitat.