L´Església catòlica, com totes les confessions que es declaren seguidores de Jesús de Natzaret, basen la seua fe en el seu carisma, entés com a la capacitat moral per a guiar i inspirar els altres sense cap tipus de coacció. La moderna teologia discuteix —i al meu parer descarta— que Jesús pretenguera fundar cap organització, i menys encara una monarquia absoluta de caràcter electiu amb sobirania territorial i la resta de trets que defineixen un Estat.

Els catòlics i la resta de cristians són —som— bàsicament seguidors de Jesús, un personatge històric amb un carisma molt concret, les paraules i els fets del qual estan explicats al Nou Testament, bàsicament als quatre evangelis canònics.

Els cristians creiem que Jesús és el Crist, el fill de Déu, mort i ressuscitat. Basem la nostra fe en Ell: en les seues paraules i en la seua vida, com a divinitat encarnada en el fill de Maria i de Josep. Així doncs, Jesús era un jueu que va viure a Palestina durant el regnat de l´emperador romà Tiberi i que va proclamar el Regne de Déu entre els seus contemporanis. Estes activitats —que proclamaven bàsicament la dignitat i la llibertat dels éssers humans, la preeminència dels pobres i humiliats i posaven en qüestió, per tant, les autoritats religioses i civils de l´època— li costaren la vida.

La congregació dels Legionaris de Crist i el moviment apostòlic Regnum Christi també es reclamen seguidors d´aquell jueu que va morir clavat en una creu de fusta. Però hi afegeixen al carisma de Jesús el del seu fundador, Marcial Maciel Degollado, nascut a Cotija (Michoacán, Mèxic) el 10 de març de 1920 i mort a Naples (Florida, EUA) el 30 de gener de 2008. No entraré ara a discutir la incompatibilitat que, al meu parer, existeix entre els ensenyaments alliberadors de Jesús i l´apostolat reaccionari, militarista (legionaris) i clericalista de Maciel. Només afirme que el carisma de Maciel —la seua capacitat moral per a inspirar l´acció d´uns altres— es troba, a hores d´ara, absolutament desacreditat.

Entre els «pecats» menors de Maciel es troba el plagi del llibre del polític i escriptor valencià Luis Lucia Lucia (1888-1943) Salterio de mis horas, un recull de psalms que el sacerdot mexicà s´adjudicà després de petites modificacions i titulà Salterio de mis días.

Entre els «pecats» més greus hi ha la doble vida que Maciel va portar al llarg de molts anys. Va engendrar fills mentre predicava la castedat. Contra un d´ells va cometre abusos sexuals, una pràctica repetida amb nombrosos seminaristes de la congregació. Regnum Christi els hi acaba de reconéixer després d´anys d´ocultació.

Veiem, doncs, com tant les paraules com els actes del fundador estaven basats en absolutes falsedats, que només mereixen qualificatius tan clars com hipocresia, mentida i delicte. En coherència, a una organització basada en el carisma d´un hipòcrita, un mentider i un delinqüent només li queda una opció: la dissolució automàtica i la integració dels seus membres al ramat catòlic universal sota l´exclusiva i més que suficient influència carismàtica de Jesús de Natzaret.

Qualsevol fugida endavant només servirà per a què els legionaris arrosseguen estos estigmes allà on estiguen i facen el que facen. L´Església catòlica tampoc va gens sobrada de credibilitat com per a alimentar un tumor purulent amb el poder i la influència de la Legió de Crist. Si no es dissolen motu proprio, Benet XVI està obligat a ordenar-los-ho per decret.