La màxima fusteriana sembla que es complix de manera implacable, perquè ara, ni país ni d´esquerres. Sense una esquerra solvent i creïble no hi haurà país. La denominació generalment coneguda i usada per a designar la nostra entitat autonòmica és l´oficial: Comunitat Valenciana. Del País Valencià només se´n recorden els cercles del valencianisme progressista i de l´esquerra, i no tots ni sempre. El valencià ha estat definit d´una manera ambigua per l´Acadèmia Valenciana de la Llengua i el seu ús està en evident retrocés. La comarcalització ni s´ha encetat. Per altra banda, la corrupció és una terrible amenaça per a la democràcia perquè fomenta el descrèdit de la política i l´allunyament dels ciutadans de la mateixa.

Pel que fa a l´esquerra, els partits tradicionals i els seus epígons no han estat capaços d´assimilar els canvis socials tals com la desindustrialització, la pressió urbanitzadora preferentment sobre el litoral, la persistent crisi agrària i l´abandonament del camp, i la transformació en una societat de serveis, amb gran influència del turisme, que ha portat a l´atomització social, a la precarietat laboral i a l´afebliment dels vincles de solidaritat. No s´ha sabut trobar ni el discurs ni les formes d´organització que els nous temps requereixen, ans al contrari, s´ha intentat mimetitzar alguns conceptes i pràctiques de la dreta.

Una oportunitat que podia haver suposat un canvi va ser l´aparició de Compromís pel País Valencià. S´orientava a un important ventall social i polític que no es resignava al bipartidisme empobridor del qual el major beneficiari al nostre país és la dreta i les sues propostes neoliberals, insolidàries i regressives. Però fracassà i la seua era en bona mida una mort anunciada, perquès es va gestar tard i mal. El seu primer i més evident objectiu era superar la barrera electoral del 5% que imposa l´Estatut per a aconseguir representació, sense que hi hagués l´aglutinant previ del treball en comú i de la confiança entre els seus integrants.

Ara bé, mai la història esta escrita a priori. Les possibilitats d´un País Valencià lliure, just, avançat i solidari hi són si canviem les pràctiques i actualitzem els objectius de tal manera que: posem l´èmfasi en el debat d´idees i propostes i deixem en segon terme les apetències nominalistes, partidistes i fins i tot, personalistes; fomentem la participació de la ciutadania des de la immediatesa de cadascú, des de la particularitat dels diferents moviments i organitzacions socials, fins a la globalitat dels plantejaments polítics generals de canvi efectiu i inajornable, generant un moviment ciutadà obert i integrador no limitat a l´horitzó d´una contesa electoral; exigim transparència total en la cosa pública.

Ara tothom fa propostes per a impulsar-la. Només cal que siguen conseqüents per a ser creïbles.

[Signen també: Xosé Manuel Souto, Juan Carlos Vallejo, Neus Sánchez, Luis Vicente Muedra, Joaquím Rodríguez, Ramon Cardona, Paco Sanz, Santiago Blanco, Claudi Parrell, Adela Pereda i Alfons Àlvarez].