La Sindicatura de Comptes de la Generalitat celebra els 25 anys de la seua creació i no em puc resistir a celebrar-ho a la meua manera doncs, hi haja opinions properes que aconsellen callar. He passat (22 anys), i acabaré, si no passa res anòmal, la meua vida professional a la Sindicatura i, durant la major part d´aquestos anys, m´he sentit afortunat de treballar en una institució pública que, des del desenrotllament de les seues competències constitucionals, treballava per fer possible un millor funcionament de l´Administració autonòmica valenciana així com per dotar de contingut l´autogovern dels valencians.

Mirant cap darrere no s´és possible menys que recordar com, any darrere d´any, l´Administració autonòmica, fent cas de les recomanacions, entre altres, de la Sindicatura, introduïa millores en els seus procediments de gestió i com, any darrere any, quan anàvem a les Conselleries, empreses públiques i organismes autònoms, el primer que ens deien era «enguany no trobareu allò que traguéreu l´any passat». És a dir, salvant les distàncies i amb totes les excepcions hagudes i per haver-hi, tot indicava l´existència d´un compromís col·lectiu de millora per part de tots, dels gestors aplicant allò que creuin positiu, raonable, possible i procedent i la Sindicatura aplicant les normes d´auditoria pública amb l´adobament que dona l´experiència del pas dels anys.Igualment, durant la major part d´aquestos anys, hem vist com la Institució ha crescut, si no al mateix ritme, doncs és impossible, d´igual forma que creixia la capacitat d´autogovern del País Valencià. L'Administració autonòmica es feia gran en nombre i en competències i la Sindicatura, modestament, també.

Però, des de fa un temps aquesta situació en la Sindicatura ha canviat. I ha canviat cap a dins i cap a fora. Cap a dins, doncs els mateixos Síndics han manifestat públicament que no conten amb els mitjans suficients de personal i materials per desenrotllar la seua funció donat la magnitud adquirida pel sector públic valencià. És una realitat tan evident que no mereix discussió! Cap a fora, perquè aquesta falta de mitjans no és d´ara, es a dir, no és conseqüència de la crisi, si no que forma part d´una política manifesta de buidar de contingut el treball de la Sindicatura. Per evidenciar aquesta afirmació sols cal analitzar el Pla d'Actuació Anual. Hui, amb arguments poc creïbles i, sobre tot, no compartits, la norma general de la casa és fer auditories parcials i, sobre tot, és no fer auditoria, si no revisions del compliment de la presentació formal dels comptes anuals, donant per bones les auditories realitzades per empreses privades del sector, contractades per la Intervenció de la Generalitat. És a dir, i per entendre - ho, la fiscalització externa d´exigència constitucional ha segut substituïda per la fiscalització interna d´exigència administrativa.

Evidentment, per justificar tant gran canvi s´inventen cortines de fum com allò de «l´auditoria informàtica» que no és que no siga important, evidentment que ho és, però, per eixample, donat els grans desfases que es produeixen entre el cost previst inicialment i el pagat al final en projectes i obres de la Generalitat, reiteradament posats de manifest públicament, no seria més raonable fer «auditoria de grans esdeveniments i obres». Què se sàpiga fins hui no s´han detectat greus riscos en la gestió informàtica! Malgrat, esta és la Sindicatura de hui, i pareix que la d´un futur a mig termini doncs, així ho volen aquells que tenen la capacitat de decisió. Però, que siga la Sindicatura que la ciutadania valenciana necessita, per hui i pel futur, amb tota la modèstia, crec que no.

Economista. Tècnic d´auditoria de la Sindicatura de Comptes