La universitat està travessant un procés de profund canvi arran de la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) i dels acords signats per l´Estat espanyol en relació amb els objectius europeus de caminar cap a una economia basada en el coneixement. Entre les diverses propostes del govern recollides en el document Estratègia Universitat 2015 s´assenyala la intenció de promoure, d´una banda, la relació entre universitat i societat, i d´altra banda, la transferència de coneixement entre el sector productiu i la universitat. D´altra banda, dintre del marc de la implantació de l´EEES es planteja la necessitat d´adaptar l´ensenyament universitari a la realitat o a la demanda social i econòmica.

Sorprenentment, els grans actors d'aquest procés de renovació i canvi, el professorat universitari, han estat relegats a un segon pla, sense opció a debatre sobre el procés i sobre el seu paper en aquest nou escenari. Más concretament, el professorat associat, especialistes de reconeguda competència de l´àmbit laboral, professional o de l´administració pública, és una de les figures oblidades o desvirtuades per les administracions educatives que hauria de ser part del tan desitjat nexe entre la universitat i la societat, i la universitat i el sector o teixit productiu.

Desgraciadament, les administracions educatives i en general les universitats no han estat capaces de valorar l´aportació d´aquest col·lectiu a la universitat i, per tant, sovint han caigut en la temptació d´utilitzar aquesta figura amb finalitats espúries per a cobrir les necessitats docents d´una manera molt econòmica. Les dades són aclaparants: el creixement de les contractacions de professorat associat s´ha multiplicat vertiginosament en els últims anys en la major part de les universitats espanyoles. Segons dades del Ministeri d´Educació, en 2007/08 el professorat associat representava el 28,9% del total del professorat de les universitats públiques i impartia prop del 30% dels crèdits totals en les universitats públiques.

L'abús d'aquesta figura ha conduït al deteriorament de la imatge d´aquest col·lectiu, i s´infravalora la seua reconeguda competència professional i la seua valuosa aportació a l´àmbit universitari. La responsabilitat d´aquesta situació en les universitats valencianes és tant de la Conselleria d´Educació per la seua negativa a crear la Mesa Sectorial d´Universitat, àmbit on s´haurien de negociar algunes de les millores laborals i salarials del professorat universitari i per l´ofegament econòmic al qual té sotmeses a les universitats públiques.

Tampoc han ajudat molt les polítiques de personal de les universitats valencianes que han dut al professorat associat d´aquestes a ser un dels pitjors pagats en l´Estat espanyol i han conduït a l´increment desmesurat de les contractacions eventuals, que donen lloc a una gran inestabilitat en les plantilles. En l´actualitat, podem trobar diferències salarials d´entre 200 i 300 euros entre el professorat associat de les universitats públiques de l'estat espanyol.

És urgent, per tant, un canvi de rumb en la política educativa de la Conselleria d´Educació i en les polítiques de personal de les universitats valencianes perquè caminen cap a la dignificació de la tasca del professorat associat, l´homologació salarial amb la resta d´universitats de l´Estat i l´estabilitat de les plantilles si volem avançar en la millora de l´ensenyament universitari.

Stepv-universitat de València