Si beu és que té set. Si menja és que té fam. Si «posa la mà al foc» per un alt càrrec polític amb problemes judicials és que milita en el Partit Popular. I és que portem mesos amb tanta gent del PP posant la mà al foc pels dirigents imputats que, quan la dama de la bena als ulls comence a dictar sentències, a la seu del partit hauran d´instal·lar una unitat de cremats.
Pel que fa a casa nostra, han posat la mà al foc per Camps des de doña Rita a doña Esperanza. I, segons quins dies i segons com, hi ha gent que ha fet el mateix per Fabra. Vaja, que s´ha ficat tanta mà al foc que, al final del tuacte, no hi haurà pomada «Halibut» suficient per evitar que ningú no quede sense mà. No sóc del PP, però de cap manera desitge que assumptes que la Justícia «porta entre mans» per suposats delictes comesos «sota mà», acaben fent del PP un partit de mancs. Ho jure per la mula Francis.
Tot i que me´n guardaré d´atiar un foc que ja té prou força, em pregunte sobre el vertader motiu pel qual tanta gent gasta tanta pólvora en adulacions i altres floretes. La pregunta no és del milió, però tampoc és irrellevant; puix tanta confiança en gent imputada podria ser una estratègia per blindar el PP davant un assumpte que tindria poc a veure amb anècdotes com la dels suborns; i molt, en canvi, amb el finançament irregular del PP. Qui no ha sentit dir que l´home besa mans que voldria veure tallades?
Per això la soga flexible a l´hora d´exigir cessaments; no siga que el foc s´escape de les mans i afecte incontrolable a la fusteria del partit. Mentre els imputats continuen en el machito i la Justícia s´entretinga com la gallina furgant en anècdotes com els «tres tristos trages», aguantaran pacients el «ratito largo». Per això Rajoy no mou fitxa i Camps no fa cap remodelació ni suprimeix alts càrrecs. Per la mateixa raó per la qual hi hagué tanta reticència a cessar Bárcenas i Ricardo Costa. I és que les destitucions remouen el fetge, que destil·la bilis àcida i acaba corroint el més ferm dels blindatges.
