No, no hi ha error en el títol. Tot i que la notícia del rendibú que retran 2.415 joves al president de la diputació de València, com a requisit per poder fruir d´una beca, exhala olor a naftalina bastant com per a fer-ne el guió d´una pel·lícula de «Cine de barrio». Sols que el protagonista ara no seria l´excantant Joselito, sinó l´exbateria Alfonso Rus: milhomes de baixa estatura, però d´elevada vanitat («mi pecado favorito», que diu Al Pacino, encarnant Satan a la pel·lícula «L´advocat del diable»).

Regressem, doncs, al segle XII. L´amo (senyor de la plaça Manises) obté vassallatge a canvi de proporcionar feina (beca de treball) als seus súbdits (estudiants). Tornen les obscures oronelles dels besamans al palau de Batlia que, aquesta setmana, semblarà més que mai palau feudal. Sobre l´estrada —símil del caixó que li posaven a l´actor Alan Ladd, per tal que paregués més alt quan s´enfrontava als malvats cowboys— rebrà un a un cadascun dels convidats. Pel moment s´ignora si ha posat cap condicionant més, a la manera de Sarkozy, que temps enrere visità una fàbrica i trià d´acompanyants persones de baixa estatura a fi de destacar.

No és aquest article una invectiva contra la glorificació —laica, s´entén— del president de la Diputació; puix, la petulància d´aquest és tan evident que fa innecessari haver d´explicar-la. Les coses són com són, i no com Rus i la seua cort volen denominar-les. O potser la desfilada davant seu de 2.415 joves és condició sine qua non per firmar el contracte? És per això que cal qualificar aquest acte com allò que realment és: un indecent ritual de culte a la personalitat; això que a l´antiga Unió Soviètica, i també durant el franquisme, significava adhesió i submissió incondicionals. Terme que ha ressuscitat la València del PP, i és que a les diferents esferes del poder hi ha gent intel·lectualment tan mediocre que opta per autoenganyar-se creient que la resta de mortals els valorem com ells voldrien que els valoràrem.